Experiment mental

Procediment metodològic al que de vegades recorren els científics quan, convençuts dels seus principis teòrics i del resultat previst, imaginen simplement l'experiment en les seves ments, sense portar-ho a la pràctica. Va ser una pràctica habitual en científics del s. XVII, com Galileu (vegeu el text) o Descartes, no ho menyspreen els filòsofs empiristes i racionalistes de l'edat moderna (vegeu el text) i no és rar en autors actuals en física teòrica.

H. Putnam

És també freqüent el recurs a experiments imaginaris en l'actual filosofia de la ment, encara que en aquest cas adopten més aviat la forma d'exemples, generalment dissenyats de forma expressament exagerada, per posar de manifest alguna tesi o la impossibilitat d'una tesi rival. D'entre aquests experiments poden destacar-se el de Hilary Putnam sobre una hipotètica «terra bessona», o el de John Searle sobre l'«habitació xinesa».

En el primer cas, Putnam proposa imaginar un planeta bessó a la terra, però en el qual en lloc d'H2O, hi ha XYZ. Encara que ambdues substàncies són fenomènicament idèntiques, la seva composició és diferent. En aquest planeta existeix un bessó idèntic a mi, però si jo i el meu bessó diem que «l'aigua calma la set», l'oració no té el mateix significat. En el cas del meu bessó es refereix a XYZ, i en el meu a H2O. Segons Putnam, això mostra que el significat dels termes de classes naturals, no depèn ni de la seva relació amb altres termes ni dels estats interns dels parlants. D'aquí Putnam conclou una tesis anomenada "externalisme epistemològic" segons la qual els significats «no estan en el cap», sinó que el significat i el contingut estan en part en el món i en part en la comunitat lingüística, i posa en dubte les concepcions clàssiques de la referència. Amb el «experiment mental»de l'habitació xinesa, Searle (vegeu el text) ataca directament la concepció segons la qual el pensament pot ser representat com un conjunt de funcions i arremet també contra les tesis de l'anomenada intel·ligència artificial (IA) forta, i assenyala que -segone ell-, un computador digital no té veritable comprensió. Instanciar un programa correcte no és suficient per tenir una ment, i per això s'oposa a l'equació ment/cervell = programari/maquinari.