Diferència entre revisions de la pàgina «Doxa»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:plato6.gif|thumb|Plató]] | [[File:plato6.gif|thumb|Plató]] | ||
| − | (del grec δόξα, ''doxa,'' procedent del verb [[Grec::δοκἑω]], ''dokeo,'' opinar, creure) Es tradueix per [[opinió|opinió]]. L'opinió o ''doxa ''és una creença que pot sostenir-se més o menys motivadament però que no ofereix proves ni garanties de la seva validesa (no està demostrada) i, per tant, pot estar sotmesa a discussió i a dubte. Entre els grecs designa el coneixement que no posseeix les característiques del veritable saber, que és la ([[Grec::ἐπιστήμη]])'' episteme''. [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] ho oposa a la via de la veritat, com a via falsa que es recolza en opinions dels mortals, «d'aparença versemblant» ([[Recurs:Fragments de Parmènides| | + | (del grec δόξα, ''doxa,'' procedent del verb [[Grec::δοκἑω]], ''dokeo,'' opinar, creure) Es tradueix per [[opinió|opinió]]. L'opinió o ''doxa ''és una creença que pot sostenir-se més o menys motivadament però que no ofereix proves ni garanties de la seva validesa (no està demostrada) i, per tant, pot estar sotmesa a discussió i a dubte. Entre els grecs designa el coneixement que no posseeix les característiques del veritable saber, que és la ([[Grec::ἐπιστήμη]])'' episteme''. [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] ho oposa a la via de la veritat, com a via falsa que es recolza en opinions dels mortals, «d'aparença versemblant» ([[Recurs:Fragments de Parmènides|vegeu el text]]). [[Autor:Plató|Plató]] considerarà que la ''doxa'' és el tipus de coneixement insegur i incert que correspon al món visible, a diferència del coneixement científic ( ''episteme'') i del coneixement racional del món de les idees en general (''noesis''). Per això, distingeix clarament entre l'autèntica ''gnosi'' o [[episteme|''episteme'']] que es remet al món de les [[Autor:Plató|idees]] i la ''doxa'' que només aconsegueix el món de l'[[esdevenir|esdevenir]]. |
| − | En la [[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|metàfora de la línia]], subdivideix aquest coneixement aparencial en ''eikasia'' ([[Grec::εἰχασία]]), l'objecte del qual són les imatges de les coses, i ''pístis ''([[Grec::πίστις]]), l'objecte del qual són les coses sensibles ([[Recurs:metàfora de la línia (Plató)| | + | En la [[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|metàfora de la línia]], subdivideix aquest coneixement aparencial en ''eikasia'' ([[Grec::εἰχασία]]), l'objecte del qual són les imatges de les coses, i ''pístis ''([[Grec::πίστις]]), l'objecte del qual són les coses sensibles ([[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|vegeu el text]]). En general, el coneixement es correspon amb l'ésser i la ignorància amb el no ser, mentre que l'opinió ocupa un lloc [[metaxy|intermedi]] (μεταξύ) entre tots dos extrems, i es correspon amb l'esdevenir ([[Recurs:Plató: el coneixement, la ignorància i l'opinió|vegeu el text]]). |
[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] també entén per opinió un coneixement o creença més o menys fundat, però canviant i sense garanties de veracitat. | [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] també entén per opinió un coneixement o creença més o menys fundat, però canviant i sense garanties de veracitat. | ||
Revisió del 19:55, 9 ago 2017
(del grec δόξα, doxa, procedent del verb δοκἑω, dokeo, opinar, creure) Es tradueix per opinió. L'opinió o doxa és una creença que pot sostenir-se més o menys motivadament però que no ofereix proves ni garanties de la seva validesa (no està demostrada) i, per tant, pot estar sotmesa a discussió i a dubte. Entre els grecs designa el coneixement que no posseeix les característiques del veritable saber, que és la (ἐπιστήμη) episteme. Parmènides ho oposa a la via de la veritat, com a via falsa que es recolza en opinions dels mortals, «d'aparença versemblant» (vegeu el text). Plató considerarà que la doxa és el tipus de coneixement insegur i incert que correspon al món visible, a diferència del coneixement científic ( episteme) i del coneixement racional del món de les idees en general (noesis). Per això, distingeix clarament entre l'autèntica gnosi o episteme que es remet al món de les idees i la doxa que només aconsegueix el món de l'esdevenir.
En la metàfora de la línia, subdivideix aquest coneixement aparencial en eikasia (εἰχασία), l'objecte del qual són les imatges de les coses, i pístis (πίστις), l'objecte del qual són les coses sensibles (vegeu el text). En general, el coneixement es correspon amb l'ésser i la ignorància amb el no ser, mentre que l'opinió ocupa un lloc intermedi (μεταξύ) entre tots dos extrems, i es correspon amb l'esdevenir (vegeu el text).
Aristòtil també entén per opinió un coneixement o creença més o menys fundat, però canviant i sense garanties de veracitat.