Apatia

(del grec ἀπάθεια (apatheia), format per pathés, afecció, sentiment, emoció; precedit per la partícula privativa a: desapassionat, insensible) Segons els estoics i els cínics és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions, assolits a partir de l'exercici de la virtut. La contemplen com l'ideal moral del savi, lliure de tota alteració irracional per l'eliminació de les passions, és a dir, de la part passiva de l'ésser humà (veure text). La supressió de les passions permet, segons els estoics, el ple domini racional de la conducta, no obstaculitzada per aquelles, la qual cosa no significa l'abandó de tota activitat. En aquest sentit, es contraposa a la tesi defensada pels epicuris de renúncia a l'activitat política, que denominaven ataraxia. Posteriorment, i en un sentit diferent a l'utilitzat pels estoics, aquest terme ha vingut a ser sinònim d'indolència i inactivitat.