Recurs:Malinowski: definició de mite

Enfocat en el que té de viu, el mite no és una explicació destinada a satisfer una curiositat científica, sinó un relat que fa reviure una realitat original i que respon a una profunda necessitat religiosa, a aspiracions morals, a coaccions i imperatius d'ordre social, i fins i tot a exigències pràctiques. En les civilitzacions primitives el mite exerceix una funció indispensable: expressa, realça i codifica les creences; salvaguarda els principis morals i els imposa; garanteix l'eficàcia de les cerimònies rituals i ofereix regles pràctiques per a l'ús de l'home. El mite és, doncs, un element essencial de la civilització humana; lluny de ser una vana rondalla, és, per contra, una realitat vivent a la qual no es deixa de recórrer; no és de cap manera una teoria abstracta o una desfilada d'imatges, sinó una veritable codificació de la religió primitiva i de la saviesa pràctica [...]. Tots aquests relats són per als indígenes l'expressió d'una realitat original, major i més plena de sentit que l'actual, i que determina la vida immediata, les activitats i les destinacions de la humanitat. El coneixement que l'home té d'aquesta realitat li revela el sentit dels ritus i dels preceptes d'ordre moral, al mateix temps que la manera de complir-los.

Magia ciencia y religión, citado por Mircea Eliade en Mito y realidad, Guadarrama, Madrid 1978, p.26-27.

---

Original en castellà

Enfocado en lo que tiene de vivo, el mito no es una explicación destinada a satisfacer una curiosidad científica, sino un relato que hace revivir una realidad original y que responde a una profunda necesidad religiosa, a aspiraciones morales, a coacciones e imperativos de orden social, e incluso a exigencias prácticas. En las civilizaciones primitivas el mito desempeña una función indispensable: expresa, realza y codifica las creencias; salvaguarda los principios morales y los impone; garantiza la eficacia de las ceremonias rituales y ofrece reglas prácticas para el uso del hombre. El mito es, pues, un elemento esencial de la civilización humana; lejos de ser una vana fábula, es, por el contrario, una realidad viviente a la que no se deja de recurrir; no es en modo alguno una teoría abstracta o un desfile de imágenes, sino una verdadera codificación de la religión primitiva y de la sabiduría práctica [...]. Todos estos relatos son para los indígenas la expresión de una realidad original, mayor y más llena de sentido que la actual, y que determina la vida inmediata, las actividades y los destinos de la humanidad. El conocimiento que el hombre tiene de esta realidad le revela el sentido de los ritos y de los preceptos de orden moral, al mismo tiempo que el modo de cumplirlos.