Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la moralitat»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la moralitat|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la moralitat|Idioma=Español}} | ||
El concepte d'haver d'exigeix de l'acció que concordi objectivament amb la llei, i de la seva màxima que respecti subjectivament la llei com a manera única de determinació de la voluntat per ella. I en això es funda la diferència entre la consciència d'haver obrat conforme a l'haver d'o per haver de, és a dir, per respecte a la llei: el primer (la legalitat) és també possible si les inclinacions fossin solament els motius determinants de la voluntat; el segon (la moralitat), en canvi, el valor moral, només ha de consistir que l'acció es faci per deure, és a dir, solament per amor a la llei. | El concepte d'haver d'exigeix de l'acció que concordi objectivament amb la llei, i de la seva màxima que respecti subjectivament la llei com a manera única de determinació de la voluntat per ella. I en això es funda la diferència entre la consciència d'haver obrat conforme a l'haver d'o per haver de, és a dir, per respecte a la llei: el primer (la legalitat) és també possible si les inclinacions fossin solament els motius determinants de la voluntat; el segon (la moralitat), en canvi, el valor moral, només ha de consistir que l'acció es faci per deure, és a dir, solament per amor a la llei. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón práctica'', cap. 3 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 88).|Títol=Crítica de la razón práctica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón práctica'', cap. 3 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 88).|Títol=Crítica de la razón práctica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:38, 24 maig 2017
El concepte d'haver d'exigeix de l'acció que concordi objectivament amb la llei, i de la seva màxima que respecti subjectivament la llei com a manera única de determinació de la voluntat per ella. I en això es funda la diferència entre la consciència d'haver obrat conforme a l'haver d'o per haver de, és a dir, per respecte a la llei: el primer (la legalitat) és també possible si les inclinacions fossin solament els motius determinants de la voluntat; el segon (la moralitat), en canvi, el valor moral, només ha de consistir que l'acció es faci per deure, és a dir, solament per amor a la llei.
| Crítica de la razón práctica, cap. 3 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 88). |
Original en castellà
El concepto de deber exige de la acción que concuerde objetivamente con la ley, y de su máxima que respete subjetivamente la ley como modo único de determinación de la voluntad por ella. Y en esto se funda la diferencia entre la conciencia de haber obrado conforme al deber o por deber, es decir, por respeto a la ley: lo primero (la legalidad) es también posible si las inclinaciones fueran solamente los motivos determinantes de la voluntad; lo segundo (la moralidad), en cambio, el valor moral, sólo debe consistir en que la acción se haga por deber, es decir, solamente por amor a la ley.