Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: principis de l'associació d'idees»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: principis de l'associació d'idees|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: principis de l'associació d'idees|Idioma=Español}} | ||
La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l'imperi de la imaginació, existeix un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunyeixi amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l'altra. D'aquí sorgeix el que anomenem el ''apropos'' del discurs: d'aquí la connexió d'un escrit: i d'aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vague ''reverie''. Aquests principis d'associació són reduïts a tres, a saber, ''semblança''; un quadre ens fa pensar naturalment en l'home que va ser pintat. ''Contigüitat''; quan s'esmenta a'' St. Denis'', ocorre naturalment la idea de ''París''. ''Causació''; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina gran conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la naturalesa humana, si considerem que, quan respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Perquè com és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment ''per a nosaltres'' el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d'ells. | La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l'imperi de la imaginació, existeix un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunyeixi amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l'altra. D'aquí sorgeix el que anomenem el ''apropos'' del discurs: d'aquí la connexió d'un escrit: i d'aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vague ''reverie''. Aquests principis d'associació són reduïts a tres, a saber, ''semblança''; un quadre ens fa pensar naturalment en l'home que va ser pintat. ''Contigüitat''; quan s'esmenta a'' St. Denis'', ocorre naturalment la idea de ''París''. ''Causació''; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina gran conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la naturalesa humana, si considerem que, quan respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Perquè com és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment ''per a nosaltres'' el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d'ells. | ||
{{Ref|Ref=''Compendio de un tratado de la naturaleza humana'' (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 31-32).|Títol=Compendio de un tratado de la naturaleza humana|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Compendio de un tratado de la naturaleza humana'' (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 31-32).|Títol=Compendio de un tratado de la naturaleza humana|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:26, 24 maig 2017
La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l'imperi de la imaginació, existeix un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunyeixi amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l'altra. D'aquí sorgeix el que anomenem el apropos del discurs: d'aquí la connexió d'un escrit: i d'aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vague reverie. Aquests principis d'associació són reduïts a tres, a saber, semblança; un quadre ens fa pensar naturalment en l'home que va ser pintat. Contigüitat; quan s'esmenta a St. Denis, ocorre naturalment la idea de París. Causació; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina gran conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la naturalesa humana, si considerem que, quan respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Perquè com és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment per a nosaltres el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d'ells.
Compendio de un tratado de la naturaleza humana (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 31-32). |
Original en castellà
Nuestra imaginación tiene una gran autoridad sobre nuestras ideas; y no hay ideas, que siendo diferentes entre sí, ella no pueda separar, y juntar, y componer en todas las variedades de la ficción. Pero pese al imperio de la imaginación, existe un secreto lazo o unión entre ciertas ideas particulares que es causa de que la mente las conjunte con mayor frecuencia, haciendo que la una, al aparecer, introduzca a la otra. De aquí surge lo que llamamos el apropos del discurso: de aquí la conexión de un escrito: y de aquí ese hilo, o cadena de pensamiento, que un hombre mantiene incluso con el más vago reverie. Estos principios de asociación son reducidos a tres, a saber, semejanza; un cuadro nos hace pensar naturalmente en el hombre que fue pintado. Contigüidad; cuando se menciona a St. Denis, ocurre naturalmente la idea de París. Causación; cuando pensamos en el hijo, propendemos a dirigir nuestra atención hacia el padre. Será fácil concebir cuán vasta consecuencia han de tener esos principios en la ciencia de la naturaleza humana, si consideramos que, en cuanto respecta a la mente, ellos son los únicos vínculos que reúnen las partes del universo, o nos ponen en conexión con cualquier persona u objeto exterior a nosotros mismos. Porque como es tan sólo por medio del pensamiento como opera una cosa sobre nuestras pasiones, y como estos principios son los únicos lazos de nuestros pensamientos, ellos son realmente para nosotros el cemento del universo, y todas las operaciones de la mente precisan, en una gran medida, depender de ellos.