Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Gadamer»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Gadamer|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Gadamer|Idioma=Español}} | ||
Importa reconèixer que no és sinó el prejudici d'una teoria lògica aliena al llenguatge el que ha induït a considerar l'ús transpositiu o figurat d'una paraula com un ús inautèntic [...]. La transposició d'un àmbit a un altre no només posseeix una funció lògica sinó que es correspon amb el metaforisme fonamental del llenguatge mateix. La coneguda figura estilística de la metàfora no és més que l'aplicació retòrica d'aquest principi general de formació, que és al mateix temps lingüístic i lògic. Així podrà dir Aristòtil: «Fer bé les metàfores és percebre bé les relacions de semblança» (''Poètica'', cap. 22, 1459a)''.'' | Importa reconèixer que no és sinó el prejudici d'una teoria lògica aliena al llenguatge el que ha induït a considerar l'ús transpositiu o figurat d'una paraula com un ús inautèntic [...]. La transposició d'un àmbit a un altre no només posseeix una funció lògica sinó que es correspon amb el metaforisme fonamental del llenguatge mateix. La coneguda figura estilística de la metàfora no és més que l'aplicació retòrica d'aquest principi general de formació, que és al mateix temps lingüístic i lògic. Així podrà dir Aristòtil: «Fer bé les metàfores és percebre bé les relacions de semblança» (''Poètica'', cap. 22, 1459a)''.'' | ||
{{Ref|Ref=H.-G. Gadamer, ''Verdad y método'', Sígueme, Salamanca 1977, p. 515-516.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=H.-G. Gadamer, ''Verdad y método'', Sígueme, Salamanca 1977, p. 515-516.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:37, 24 maig 2017
Importa reconèixer que no és sinó el prejudici d'una teoria lògica aliena al llenguatge el que ha induït a considerar l'ús transpositiu o figurat d'una paraula com un ús inautèntic [...]. La transposició d'un àmbit a un altre no només posseeix una funció lògica sinó que es correspon amb el metaforisme fonamental del llenguatge mateix. La coneguda figura estilística de la metàfora no és més que l'aplicació retòrica d'aquest principi general de formació, que és al mateix temps lingüístic i lògic. Així podrà dir Aristòtil: «Fer bé les metàfores és percebre bé les relacions de semblança» (Poètica, cap. 22, 1459a).
H.-G. Gadamer, Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 515-516. |
Original en castellà
Importa reconocer que no es sino el prejuicio de una teoría lógica ajena al lenguaje lo que ha inducido a considerar el uso traspositivo o figurado de una palabra como un uso inauténtico [...]. La trasposición de un ámbito a otro no sólo posee una función lógica sino que se corresponde con el metaforismo fundamental del lenguaje mismo. La conocida figura estilística de la metáfora no es más que la aplicación retórica de este principio general de formación, que es al mismo tiempo lingüístico y lógico. Así podrá decir Aristóteles: «Hacer bien las metáforas es percibir bien las relaciones de semejanza» (Poética, cap. 22, 1459a).