Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Sartre 1»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Sartre 1|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Sartre 1|Idioma=Español}} | ||
El dia en què la recerca marxista prengui la direcció humana (és a dir, el projecte existencial) com el fonament del Saber antropològic [conjunt d'afirmacions que el marxisme fa sobre l'home], l'existencialisme ja no tindrà més raó de ser: absorbit, superat i conservat pel moviment totalitzador de la filosofia, deixarà de ser una investigació particular per convertir-se en el fonament de tota investigació. | El dia en què la recerca marxista prengui la direcció humana (és a dir, el projecte existencial) com el fonament del Saber antropològic [conjunt d'afirmacions que el marxisme fa sobre l'home], l'existencialisme ja no tindrà més raó de ser: absorbit, superat i conservat pel moviment totalitzador de la filosofia, deixarà de ser una investigació particular per convertir-se en el fonament de tota investigació. | ||
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''Crítica de la razón dialéctica'', 2 vols., Losada, Buenos Aires 1963, vol.1, p. 141.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''Crítica de la razón dialéctica'', 2 vols., Losada, Buenos Aires 1963, vol.1, p. 141.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 22:32, 24 maig 2017
El dia en què la recerca marxista prengui la direcció humana (és a dir, el projecte existencial) com el fonament del Saber antropològic [conjunt d'afirmacions que el marxisme fa sobre l'home], l'existencialisme ja no tindrà més raó de ser: absorbit, superat i conservat pel moviment totalitzador de la filosofia, deixarà de ser una investigació particular per convertir-se en el fonament de tota investigació.
J.-P. Sartre, Crítica de la razón dialéctica, 2 vols., Losada, Buenos Aires 1963, vol.1, p. 141. |
Original en castellà
El día en que la búsqueda marxista tome la dirección humana (es decir, el proyecto existencial) como el fundamento del Saber antropológico [conjunto de afirmaciones que el marxismo hace sobre el hombre], el existencialismo ya no tendrá más razón de ser: absorbido, superado y conservado por el movimiento totalizador de la filosofía, dejará de ser una investigación particular para convertirse en el fundamento de toda investigación.