Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de J. Losee»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de J. Losee|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de J. Losee|Idioma=Español}} | ||
Un programa d'investigació es plasma en una seqüència de teories, en la qual cadascuna d'elles és una modificació de la seva predecessora. La seqüència es desenvolupa al llarg del temps responent a l'heurística positiva del programa. L'heurística positiva estipula (o almenys suggereix) quins tipus de canvis de teories són respostes apropiades a anomalies. | Un programa d'investigació es plasma en una seqüència de teories, en la qual cadascuna d'elles és una modificació de la seva predecessora. La seqüència es desenvolupa al llarg del temps responent a l'heurística positiva del programa. L'heurística positiva estipula (o almenys suggereix) quins tipus de canvis de teories són respostes apropiades a anomalies. | ||
Revisió de 22:24, 24 maig 2017
Un programa d'investigació es plasma en una seqüència de teories, en la qual cadascuna d'elles és una modificació de la seva predecessora. La seqüència es desenvolupa al llarg del temps responent a l'heurística positiva del programa. L'heurística positiva estipula (o almenys suggereix) quins tipus de canvis de teories són respostes apropiades a anomalies.
Un programa d'investigació té tant un component estàtic com un component dinàmic. El component estàtic és un nucli central de lleis i assumpcions no exposades a la falsació. El component dinàmic és un cinturó protector d'hipòtesis auxiliars formulades en el curs de l'aplicació del nucli central a fenòmens addicionals.
Acceptar un programa d'investigació és acceptar com a inviolable un nucli central de lleis i assumpcions. Els practicants que accepten el programa d'investigació dirigeixen tots els seus tests al cinturó protector d'hipòtesis auxiliars.
| J. Losee, Filosofía de la ciencia e investigación histórica, Alianza, Madrid 1989, 118-119. |
Original en castellà
Un programa de investigación se plasma en una secuencia de teorías, en la que cada una de ellas es una modificación de su predecesora. La secuencia se desarrolla a lo largo del tiempo respondiendo a la heurística positiva del programa. La heurística positiva estipula (o al menos sugiere) qué tipos de cambios de teorías son respuestas apropiadas a anomalías.
Un programa de investigación tiene tanto un componente estático como un componente dinámico. El componente estático es un núcleo central de leyes y asunciones no expuestas a la falsación. El componente dinámico es un cinturón protector de hipótesis auxiliares formuladas en el curso de la aplicación del núcleo central a fenómenos adicionales.
Aceptar un programa de investigación es aceptar como inviolable un núcleo central de leyes y asunciones. Los practicantes que aceptan el programa de investigación dirigen todos sus tests al cinturón protector de hipótesis auxiliares.