Diferència entre revisions de la pàgina «Autoreferència, autoreferencial»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "referèncial" a "referencial") |
m (bot: - és parteix integrant + és part integrant) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Capacitat que té un enunciat, no de [[designació|designar]] un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que té el [[llenguatge|llenguatge]] de poder parlar del llenguatge. Es parla de [[significat|significat]] autorreferencial quan el significat d'una frase o d'una expressió lingüística al·ludeix a la seva enunciació. En aquest sentit, els enunciats [[performatiu|performatius]] serien autorreferenciales: l'acció realitzada en la frase «Et prometo que aniré demà» depèn de la seva enunciació, per tant l'enunciació és | + | Capacitat que té un enunciat, no de [[designació|designar]] un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que té el [[llenguatge|llenguatge]] de poder parlar del llenguatge. Es parla de [[significat|significat]] autorreferencial quan el significat d'una frase o d'una expressió lingüística al·ludeix a la seva enunciació. En aquest sentit, els enunciats [[performatiu|performatius]] serien autorreferenciales: l'acció realitzada en la frase «Et prometo que aniré demà» depèn de la seva enunciació, per tant l'enunciació és part integrant del significat. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 15:27, 17 abr 2017
Capacitat que té un enunciat, no de designar un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que té el llenguatge de poder parlar del llenguatge. Es parla de significat autorreferencial quan el significat d'una frase o d'una expressió lingüística al·ludeix a la seva enunciació. En aquest sentit, els enunciats performatius serien autorreferenciales: l'acció realitzada en la frase «Et prometo que aniré demà» depèn de la seva enunciació, per tant l'enunciació és part integrant del significat.