Diferència entre revisions de la pàgina «Analítica»
De Wikisofia
m (bot: - canvi, la «Analítica» + canvi, l'«Analítica») |
m (bot: - parts: la ''Analítica + parts: l{{'}}''Analítica) |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
| − | Respectant l'etimologia de la paraula ([[anàlisi|anàlisi]]: resolució d'un tot en els seus elements), l' «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements [[a priori |''a priori'']] de la [[raó teòrica |raó teòrica]], que es consideren principis del coneixement ([[#Cita 1|veure cita 1]]). Es compon de dues parts: | + | Respectant l'etimologia de la paraula ([[anàlisi|anàlisi]]: resolució d'un tot en els seus elements), l' «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements [[a priori |''a priori'']] de la [[raó teòrica |raó teòrica]], que es consideren principis del coneixement ([[#Cita 1|veure cita 1]]). Es compon de dues parts: l{{'}}''Analítica dels conceptes'' (exposició de les [[categoria|categories]] i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes ([[#Cita 2|veure cita 2]]), i l' ''Analítica dels principis'', en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] sobre l'experiència ([[#Cita 3|veure cita 3]]). |
En la [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']], a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la'' [[Crítica del judici|Crítica del judici]]'', es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el [[judici|judici]], amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la [[llibertat|llibertat]]. | En la [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']], a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la'' [[Crítica del judici|Crítica del judici]]'', es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el [[judici|judici]], amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la [[llibertat|llibertat]]. | ||
Revisió del 13:09, 17 abr 2017
El nom que Aristòtil dóna a la lògica (analytiká, llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, Categories, a més dels Analítics primers (o Anteriors: Analytiká prótera) i els Analítics segons (o Posteriors: Analytiká hystera), obres escrites durant la seva permanència en el Liceu (335-322). Els Analítics primers representen un tractat de lògica formal sobre el sil·logisme, que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els Analítics segons tracten del sil·logisme veritable, o demostració, i de la naturalesa i estructura de la ciència.
En Kant, en canvi, l'«Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb l' «Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la Crítica de la raó pura, o «Doctrina transcendental dels elements». Veure esquema al final
Respectant l'etimologia de la paraula (anàlisi: resolució d'un tot en els seus elements), l' «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements a priori de la raó teòrica, que es consideren principis del coneixement (veure cita 1). Es compon de dues parts: l'Analítica dels conceptes (exposició de les categories i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes (veure cita 2), i l' Analítica dels principis, en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular judicis sintètics a priori sobre l'experiència (veure cita 3).
En la Crítica de la raó pràctica, a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral el denomina «Analítica de la raó pràctica». En la Crítica del judici, es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el judici, amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la llibertat.
_____________________________________________________________________________
Cita 1
Aquesta analítica consisteix a descompondre tot el nostre coneixement a ‘priori' en els elements del coneixement pur de l'enteniment.
______________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. transc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 102)
Cita 2
Per analítica dels conceptes [...] entenc [...] la descomposició [...] de la capacitat mateixa de l'enteniment, a fi d'investigar la possibilitat dels conceptes a ‘priori' a base de buscar-los només en l'enteniment como el seu lloc de procedència i a base d'analitzar el seu ús pur en general.
______________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. transc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 103).
Cita 3
L'analítica dels principis no serà, doncs, més que un cànon del Judici, un cànon que li ensenya a aplicar als fenòmens aquells conceptes de l'enteniment que contenen a ‘priori' las condicions relatives a les regles.
______________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. transc., B 171 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 179).
Esquema de la Crítica de la raó pura
