Recurs:Diògenes Laerci: Anaxímenes

Text original editat en castellà.

---

1. Anaxímenes Milesio, hijo de Eurístrato, fue discípulo de Anaximandro. Algunos dicen que lo fue también de Parménides. Dijo que «el principio de las cosas es el aire y el infinito». Y que «los astros no se mueven sobre la Tierra, sino a su rededor». Escribió en dialecto jónico, y en un estilo sencillo y sin superfluidades. Apolodoro dice que nació en la Olimpíada LXIII, y murió cercano al tiempo en que Sardes fue tomada. Hubo otros dos Anaxímenes naturales de Lámpsaco: el uno, orador, y el otro, historiador, hijo de una hermana del orador, que escribió los hechos de Alejandro. El filósofo escribió esta carta:

ANAXÍMENES A PITÁGORAS

2. «Tales en su vejez partió con poca felicidad. Saliendo como solía al zaguán de su casa por la madrugada, acompañado de una criada, a fin de observar los astros, no acordándose del estado del terreno, mientras miraba los cielos atentamente, se precipitó en un hoyo. Este fin tuvo este astrólogo, según dicen los milesios. Nosotros, nuestros hijos y los concurrentes a la exedra para cultivar la literatura, tendremos siempre en memoria varón tan grande, y seguiremos su doctrina, no dudando halló el principio de las cosas».

Escribió también otra carta:

ANAXÍMENES A PITÁGORAS

3. «Me pareció muy bien que partieses de Samos a Crotona para vivir tranquilo, pues los hijos de Eaco y otros obran muy mal, y a los milesios nunca les faltan tiranos. No menos nos es temible el rey de Persia, si no queremos ser sus tributarios; bien que parece que los jonios saldrán a campaña con los persas, por la libertad común. Si se efectúa la guerra, no me queda esperanza de salvarme. Porque ¿cómo podrá Anaxímenes estar en observación de los cielos, si está temiendo de un momento a otro la muerte o el cautiverio? Tú eres estimado de los crotoniatas y demás italianos, sin que te falten también aficionados en Sicilia».

---

Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).

---

1. Anaxímenes Milesi, fill d'Eurístrat, va ser deixeble d'Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l'aire i l'infinit». I que «els astres no es mouen sobre la Terra, sinó a la seva rededor». Va escriure en dialecte jònic, i en un estil senzill i sense superfluïtates. Apolodor diu que va néixer a l'Olimpíada LXIII, i va morir proper al temps en què Sardes va ser presa. Va haver-hi altres dos Anaxímenes naturals de Làmpsac: l'un, orador, i l'altre, historiador, fill d'una germana de l'orador, que va escriure els fets d'Alexandre. El filòsof va escriure aquesta carta:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astròleg, segons diuen els milesis. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l'exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria home tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant va trobar el principi de les coses».

Va escriure també una altra carta:

ANAXÍMENES A PITÀGORES

3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als milesis mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonis sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s'efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d'un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets estimat dels crotoniatas i altres italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília».

Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).