Diferència entre revisions de la pàgina «Simmies (o Simias)»
De Wikisofia
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Simmias | |Nom=Simmias | ||
}} | }} | ||
| − | Simmies (o Simmias) va ser un filòsof grec originari de Tebas. D'ell solament | + | Simmies (o Simmias) va ser un filòsof grec originari de Tebas. D'ell solament se'n té coneixement per algunes referències de [[Autor:Diògenes Laerci|Diògenes Laerci]], que li atribueix vint-i-tres diàlegs, i, especialment, per [[Autor:Plató|Plató]], que l'esmenta en diversos diàlegs sempre conjuntament amb Cebes. Pel que sembla va ser deixeble del pitagòric Critolau de Tebas, però posteriorment es va traslladar a Atenes on va formar part del cercle dels socràtics. Tant Simmies com Cebes van estar presents en els últims moments de la vida de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], tal com ho esmenta Plató en el ''Fedó,'' diàleg en el qual Simmies defensa la teoria òrfico-pitagòrica de l'[[ànima|ànima]] com [[harmonia|harmonia]] (''Fedó,'' 86b-d). Segurament era de família rica, doncs es va prestar voluntàriament a pagar diners per rescatar a Sòcrates, fet al qual aquest es va negar (''Critó'' 45b). Plató també l'anomena en altres diàlegs, com en ''Menexen'' (235b) i en el ''Fedre ''(242b). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=SOCRAT3.gif | |Imatge=SOCRAT3.gif | ||
Revisió del 19:23, 27 oct 2016
Avís: El títol a mostrar «Simmias» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Simmies (o Simias)». Simmies (o Simmias) va ser un filòsof grec originari de Tebas. D'ell solament se'n té coneixement per algunes referències de Diògenes Laerci, que li atribueix vint-i-tres diàlegs, i, especialment, per Plató, que l'esmenta en diversos diàlegs sempre conjuntament amb Cebes. Pel que sembla va ser deixeble del pitagòric Critolau de Tebas, però posteriorment es va traslladar a Atenes on va formar part del cercle dels socràtics. Tant Simmies com Cebes van estar presents en els últims moments de la vida de Sòcrates, tal com ho esmenta Plató en el Fedó, diàleg en el qual Simmies defensa la teoria òrfico-pitagòrica de l'ànima com harmonia (Fedó, 86b-d). Segurament era de família rica, doncs es va prestar voluntàriament a pagar diners per rescatar a Sòcrates, fet al qual aquest es va negar (Critó 45b). Plató també l'anomena en altres diàlegs, com en Menexen (235b) i en el Fedre (242b).