Recurs:Aristòtil: Déu, el primer movent

Ja que les coses poden ser de la manera indicada, i si no fossin de tal manera tot procediria de la nit, de «totes les coses juntes» i del que no és, aquestes dificultats queden resoltes, i existeix alguna cosa que es mou eternament amb moviment incessant, i aquest és circular. (Això ho posen de manifest no només el raonament, sinó també els fets). De manera que el primer cel serà etern. Hi ha també, per tant, alguna cosa que mou. I com el que està en moviment i mou és intermedi, hi ha certament alguna cosa que mou sense estar en moviment i que és etern, entitat i acte. Ara bé, d'aquesta manera mouen el desitjable i l'intel·ligible, que mouen sense moure's. I els primers d'aquests s'identifiquen. [...]

I ja que hi ha alguna cosa que mou sent això mateix immòbil, estant en acte, això no pot canviar en cap sentit. El primer dels canvis és el moviment local, i d'aquest, el circular: doncs bé, aquest és el moviment produït per allò. Es tracta, per tant, d'alguna cosa que existeix necessàriament, és perfecte, i d'aquesta manera és principi. [...]

D'un principi tal pengen l'Univers i la Naturalesa. I la seva activitat és com la més perfecta que nosaltres som capaces de realitzar per un breu interval de temps (ell està sempre en tal estat, alguna cosa que per a nosaltres és impossible), doncs la seva activitat és plaer (per això l'estar despert, la sensació i el pensament són summament plaents, i en virtut d'aquests ho són les esperances i els records). Al seu torn, el pensament per si s'ocupa del millor per si, i el pensament per excel·lència del millor per excel·lència. I l'enteniment es capta a si mateix captant l'intel·ligible, doncs esdevé intel·ligible en entrar en contacte amb l'intel·ligible i pensar-ho, de manera que enteniment i intel·ligible s'identifiquen. Enteniment és, en efecte, la capacitat de rebre l'intel·ligible, és a dir, l'entitat, però quan ho té està en acte, de manera que a aquest pertany amb més raó allò diví que l'enteniment sembla posseir, i l'activitat contemplativa és el més plaent i perfecte. [...]

I en ell hi ha vida, doncs l'activitat de l'enteniment és vida i ell s'identifica amb tal activitat. I la seva activitat és, en si mateixa, vida perfecta i eterna. Afirmem, doncs, que Déu és un vivent etern i perfecte. Així doncs, a Déu correspon viure una vida contínua i eterna. Això és, doncs, Déu.

Metafísica, XII, 7, 1072a-1073a (Gredos, Madrid 1944, p. 485-489).

---

Original en castellà

Puesto que las cosas pueden ser del modo indicado, y si no fueran de tal modo todo procedería de la noche, de «todas las cosas juntas» y de lo que no es, estas dificultades quedan resueltas, y existe algo que se mueve eternamente con movimiento incesante, y éste es circular. (Esto lo ponen de manifiesto no sólo el razonamiento, sino también los hechos). Conque el primer cielo será eterno. Hay también, por tanto, algo que mueve. Y como lo que está en movimiento y mueve es intermedio, hay ciertamente algo que mueve sin estar en movimiento y que es eterno, entidad y acto. Ahora bien, de este modo mueven lo deseable y lo inteligible, que mueven sin moverse. Y los primeros de éstos se identifican. [...]

Y puesto que hay algo que mueve siendo ello mismo inmóvil, estando en acto, eso no puede cambiar en ningún sentido. El primero de los cambios es el movimiento local, y de éste, el circular: pues bien, éste es el movimiento producido por aquello. Se trata, por tanto, de algo que existe necesariamente, es perfecto, y de este modo es principio. [...]

De un principio tal penden el Universo y la Naturaleza. Y su actividad es como la más perfecta que nosotros somos capaces de realizar por un breve intervalo de tiempo (él está siempre en tal estado, algo que para nosotros es imposible), pues su actividad es placer (por eso el estar despierto, la sensación y el pensamiento son sumamente placenteros, y en virtud de éstos lo son las esperanzas y los recuerdos). A su vez, el pensamiento por sí se ocupa de lo mejor por sí, y el pensamiento por excelencia de lo mejor por excelencia. Y el entendimiento se capta a sí mismo captando lo inteligible, pues deviene inteligible al entrar en contacto con lo inteligible y pensarlo, de modo que entendimiento e inteligible se identifican. Entendimiento es, en efecto, la capacidad de recibir lo inteligible, es decir, la entidad, pero cuando lo tiene está en acto, de modo que a éste pertenece con más razón aquello divino que el entendimiento parece poseer, y la actividad contemplativa es lo más placentero y perfecto. [...]

Y en él hay vida, pues la actividad del entendimiento es vida y él se identifica con tal actividad. Y su actividad es, en sí misma, vida perfecta y eterna. Afirmamos, pues, que Dios es un viviente eterno y perfecto. Así pues, a Dios corresponde vivir una vida continua y eterna. Esto es, pues, Dios.

Metafísica, XII, 7, 1072a-1073a (Gredos, Madrid 1944, p. 485-489).