Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la naturalesa no dóna salts»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | {{TextOriginal|es}} | ||
| + | Todo cuanto sucede es hipotéticamente necesario. Este es un principio que somete a una ley los cambios ocurridos en el mundo. Es decir, los somete a la regla de la existencia necesaria, a una regla sin la cual no habría siquiera naturaleza. El principio «Nada sucede por un ciego azar» (''in mundo non datur casus'') es, consiguientemente, una ley de la naturaleza ''a priori''. En la naturaleza no hay necesidad ciega, sino necesidad condicionada y, por ello mismo, susceptible de ser entendida (''non datur fatum''). Los dos constituyen los principios que nos permiten someter el juego de los cambios a una ''naturaleza de las cosas ''[...]. Ambos principios son dinámicos. El primero constituye en realidad una consecuencia del principio de causalidad [...]. El segundo pertenece a los principios de la modalidad, la cual añade a la determinación causal el concepto de necesidad, que se halla sometida no obstante a una regla del entendimiento. El principio de la continuidad prohíbe cualquier salto (''in mundo non datur saltus'') en la serie de los fenómenos (cambios). Prohíbe igualmente cualquier laguna o grieta entre dos fenómenos en el conjunto de las intuiciones empíricas en el espacio (''non datur hiatus''). El principio puede enunciarse, pues, así: nada que exhiba un vacío o simplemente lo tolere como parte de la síntesis empírica puede entrar en la experiencia. | ||
| + | {{TextOriginalSeparador|dev}} | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la naturalesa no dóna salts|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la naturalesa no dóna salts|Idioma=Español}} | ||
Tot quant succeeix és hipotèticament necessari. Aquest és un principi que sotmet a una llei els canvis ocorreguts al món. És a dir, els sotmet a la regla de l'existència necessària, a una regla sense la qual no hi hauria si més no naturalesa. El principi «Gens succeeix per un cec atzar» (''in món non datur casus'') és, consegüentment, una llei de la naturalesa ''a priori''. En la naturalesa no hi ha necessitat cega, sinó necessitat condicionada i, per això mateix, susceptible de ser entesa (''non datur fatum''). Els dos constitueixen els principis que ens permeten sotmetre el joc dels canvis a una ''naturalesa de les coses ''[...]. Tots dos principis són dinàmics. El primer constitueix en realitat una conseqüència del principi de causalitat [...]. El segon pertany als principis de la modalitat, la qual afegeix a la determinació causal el concepte de necessitat, que es troba sotmesa no obstant això a una regla de l'enteniment. El principi de la continuïtat prohibeix qualsevol salt (''in món non datur saltus'') en la sèrie dels fenòmens (canvis). Prohibeix igualment qualsevol llacuna o esquerda entre dos fenòmens en el conjunt de les intuïcions empíriques en l'espai (''non datur hiatus''). El principi pot enunciar-se, doncs, així: res que exhibeixi un buit o simplement ho toleri com a part de la síntesi empírica pot entrar en l'experiència. | Tot quant succeeix és hipotèticament necessari. Aquest és un principi que sotmet a una llei els canvis ocorreguts al món. És a dir, els sotmet a la regla de l'existència necessària, a una regla sense la qual no hi hauria si més no naturalesa. El principi «Gens succeeix per un cec atzar» (''in món non datur casus'') és, consegüentment, una llei de la naturalesa ''a priori''. En la naturalesa no hi ha necessitat cega, sinó necessitat condicionada i, per això mateix, susceptible de ser entesa (''non datur fatum''). Els dos constitueixen els principis que ens permeten sotmetre el joc dels canvis a una ''naturalesa de les coses ''[...]. Tots dos principis són dinàmics. El primer constitueix en realitat una conseqüència del principi de causalitat [...]. El segon pertany als principis de la modalitat, la qual afegeix a la determinació causal el concepte de necessitat, que es troba sotmesa no obstant això a una regla de l'enteniment. El principi de la continuïtat prohibeix qualsevol salt (''in món non datur saltus'') en la sèrie dels fenòmens (canvis). Prohibeix igualment qualsevol llacuna o esquerda entre dos fenòmens en el conjunt de les intuïcions empíriques en l'espai (''non datur hiatus''). El principi pot enunciar-se, doncs, així: res que exhibeixi un buit o simplement ho toleri com a part de la síntesi empírica pot entrar en l'experiència. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Anal., trasc., l. 2, cap. 2, sec, 3, B 281 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 250-251).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Anal., trasc., l. 2, cap. 2, sec, 3, B 281 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 250-251).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:19, 17 set 2016
Text original editat en castellà.
Todo cuanto sucede es hipotéticamente necesario. Este es un principio que somete a una ley los cambios ocurridos en el mundo. Es decir, los somete a la regla de la existencia necesaria, a una regla sin la cual no habría siquiera naturaleza. El principio «Nada sucede por un ciego azar» (in mundo non datur casus) es, consiguientemente, una ley de la naturaleza a priori. En la naturaleza no hay necesidad ciega, sino necesidad condicionada y, por ello mismo, susceptible de ser entendida (non datur fatum). Los dos constituyen los principios que nos permiten someter el juego de los cambios a una naturaleza de las cosas [...]. Ambos principios son dinámicos. El primero constituye en realidad una consecuencia del principio de causalidad [...]. El segundo pertenece a los principios de la modalidad, la cual añade a la determinación causal el concepto de necesidad, que se halla sometida no obstante a una regla del entendimiento. El principio de la continuidad prohíbe cualquier salto (in mundo non datur saltus) en la serie de los fenómenos (cambios). Prohíbe igualmente cualquier laguna o grieta entre dos fenómenos en el conjunto de las intuiciones empíricas en el espacio (non datur hiatus). El principio puede enunciarse, pues, así: nada que exhiba un vacío o simplemente lo tolere como parte de la síntesis empírica puede entrar en la experiencia.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
Tot quant succeeix és hipotèticament necessari. Aquest és un principi que sotmet a una llei els canvis ocorreguts al món. És a dir, els sotmet a la regla de l'existència necessària, a una regla sense la qual no hi hauria si més no naturalesa. El principi «Gens succeeix per un cec atzar» (in món non datur casus) és, consegüentment, una llei de la naturalesa a priori. En la naturalesa no hi ha necessitat cega, sinó necessitat condicionada i, per això mateix, susceptible de ser entesa (non datur fatum). Els dos constitueixen els principis que ens permeten sotmetre el joc dels canvis a una naturalesa de les coses [...]. Tots dos principis són dinàmics. El primer constitueix en realitat una conseqüència del principi de causalitat [...]. El segon pertany als principis de la modalitat, la qual afegeix a la determinació causal el concepte de necessitat, que es troba sotmesa no obstant això a una regla de l'enteniment. El principi de la continuïtat prohibeix qualsevol salt (in món non datur saltus) en la sèrie dels fenòmens (canvis). Prohibeix igualment qualsevol llacuna o esquerda entre dos fenòmens en el conjunt de les intuïcions empíriques en l'espai (non datur hiatus). El principi pot enunciar-se, doncs, així: res que exhibeixi un buit o simplement ho toleri com a part de la síntesi empírica pot entrar en l'experiència.
| Crítica de la razón pura, Anal., trasc., l. 2, cap. 2, sec, 3, B 281 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 250-251). |
Original en castellà
Todo cuanto sucede es hipotéticamente necesario. Este es un principio que somete a una ley los cambios ocurridos en el mundo. Es decir, los somete a la regla de la existencia necesaria, a una regla sin la cual no habría siquiera naturaleza. El principio «Nada sucede por un ciego azar» (in mundo non datur casus) es, consiguientemente, una ley de la naturaleza a priori. En la naturaleza no hay necesidad ciega, sino necesidad condicionada y, por ello mismo, susceptible de ser entendida (non datur fatum). Los dos constituyen los principios que nos permiten someter el juego de los cambios a una naturaleza de las cosas [...]. Ambos principios son dinámicos. El primero constituye en realidad una consecuencia del principio de causalidad [...]. El segundo pertenece a los principios de la modalidad, la cual añade a la determinación causal el concepto de necesidad, que se halla sometida no obstante a una regla del entendimiento. El principio de la continuidad prohíbe cualquier salto (in mundo non datur saltus) en la serie de los fenómenos (cambios). Prohíbe igualmente cualquier laguna o grieta entre dos fenómenos en el conjunto de las intuiciones empíricas en el espacio (non datur hiatus). El principio puede enunciarse, pues, así: nada que exhiba un vacío o simplemente lo tolere como parte de la síntesis empírica puede entrar en la experiencia.