Recurs:Reznikov, L.O.: importància del símbol

Text original editat en castellà.

---

El signo puede no presentar ninguna semejanza con el objeto designado. Casi todos los signos lingüísticos son de este tipo. Esta falta de semejanza determina la gran importancia del signo, ya que, gracias a ella, el signo es el mejor medio para mostrar los distintos aspectos esenciales de los objetos y obtener, de estos últimos, nociones generales. La semejanza del signo con el objeto designado fijaría el pensamiento en aspectos externos, sensoriales, del objeto y obstaculizaría la determinación de aspectos generales y esenciales, que muchas veces no son perceptibles por los sentidos. Por ello resulta evidente que son precisamente los signos carentes de semejanza con los objetos designados los que facilitan la asunción de nociones generales y permiten las operaciones que se realizan por medio de tales nociones. Por lo tanto, la carencia de vínculos naturales y de semejanza entre signo y objeto designado y la constatación de una cierta arbitrariedad en sus relaciones no sólo no suponen un obstáculo para la importante función que el signo desempeña en el proceso cognoscitivo, sino que constituyen la condición necesaria para la formación de nociones que reflejen adecuadamente los objetos y fenómenos de la realidad en sus aspectos generales y esenciales.

---

Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).

---

El signe pot no presentar cap semblança amb l'objecte designat. Gairebé tots els signes lingüístics són d'aquest tipus. Aquesta falta de semblança determina la gran importància del signe, ja que, gràcies a ella, el signe és el millor mitjà per mostrar els diferents aspectes essencials dels objectes i obtenir, d'aquests últims, nocions generals. La semblança del signe amb l'objecte designat fixaria el pensament en aspectes externs, sensorials, de l'objecte i obstaculitzaria la determinació d'aspectes generals i essencials, que moltes vegades no són perceptibles pels sentits. Per això resulta evident que són precisament els signes freturosos de semblança amb els objectes designats els que faciliten l'assumpció de nocions generals i permeten les operacions que es realitzen per mitjà de tals nocions. Per tant, la manca de vincles naturals i de semblança entre signe i objecte designat i la constatació d'una certa arbitrarietat en les seves relacions no només no suposen un obstacle per a la important funció que el signe exerceix en el procés cognoscitiu, sinó que constitueixen la condició necessària per a la formació de nocions que reflecteixin adequadament els objectes i fenòmens de la realitat en els seus aspectes generals i essencials.

Semiótica y teoría del conocimiento, A. Corazón, Madrid 1970, p. 18-19.

---

Original en castellà

El signo puede no presentar ninguna semejanza con el objeto designado. Casi todos los signos lingüísticos son de este tipo. Esta falta de semejanza determina la gran importancia del signo, ya que, gracias a ella, el signo es el mejor medio para mostrar los distintos aspectos esenciales de los objetos y obtener, de estos últimos, nociones generales. La semejanza del signo con el objeto designado fijaría el pensamiento en aspectos externos, sensoriales, del objeto y obstaculizaría la determinación de aspectos generales y esenciales, que muchas veces no son perceptibles por los sentidos. Por ello resulta evidente que son precisamente los signos carentes de semejanza con los objetos designados los que facilitan la asunción de nociones generales y permiten las operaciones que se realizan por medio de tales nociones. Por lo tanto, la carencia de vínculos naturales y de semejanza entre signo y objeto designado y la constatación de una cierta arbitrariedad en sus relaciones no sólo no suponen un obstáculo para la importante función que el signo desempeña en el proceso cognoscitivo, sino que constituyen la condición necesaria para la formación de nociones que reflejen adecuadamente los objetos y fenómenos de la realidad en sus aspectos generales y esenciales.

---

Text traduït al català.

---

El signe pot no presentar cap semblança amb l'objecte designat. Gairebé tots els signes lingüístics són d'aquest tipus. Aquesta falta de semblança determina la gran importància del signe, ja que, gràcies a ella, el signe és el millor mitjà per mostrar els diferents aspectes essencials dels objectes i obtenir, d'aquests últims, nocions generals. La semblança del signe amb l'objecte designat fixaria el pensament en aspectes externs, sensorials, de l'objecte i obstaculitzaria la determinació d'aspectes generals i essencials, que moltes vegades no són perceptibles pels sentits. Per això resulta evident que són precisament els signes freturosos de semblança amb els objectes designats els que faciliten l'assumpció de nocions generals i permeten les operacions que es realitzen per mitjà de tals nocions. Per tant, la manca de vincles naturals i de semblança entre signe i objecte designat i la constatació d'una certa arbitrarietat en les seves relacions no només no suposen un obstacle per a la important funció que el signe exerceix en el procés cognoscitiu, sinó que constitueixen la condició necessària per a la formació de nocions que reflecteixin adequadament els objectes i fenòmens de la realitat en els seus aspectes generals i essencials.

Semiótica y teoría del conocimiento, A. Corazón, Madrid 1970, p. 18-19.