Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Fedó»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Jerónimo" a "Jeroni") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Fedó|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Fedó|Idioma=Español}} | ||
| − | 1. Fedó, noble eleense, fet presoner quan Elea va ser presa, es va veure reduït a viure amb infàmia retirat en una estreta cambra, en l'estat de la qual es va mantenir fins que a precs de Sòcrates ho va rescatar Alcibíades o bé Critó, des del temps dels quals es va donar tot a la Filosofia. | + | 1. Fedó, noble eleense, fet presoner quan Elea va ser presa, es va veure reduït a viure amb infàmia retirat en una estreta cambra, en l'estat de la qual es va mantenir fins que a precs de Sòcrates ho va rescatar Alcibíades o bé Critó, des del temps dels quals es va donar tot a la Filosofia. Jeroni, en el llibre ''De retenir les èpoques'', assegura que Fedó va ser esclau. Va escriure els Diàlegs intitulats ''Zòpir ''i ''Simón'', que són certament seus. L'intitulat ''Nicias ''se li disputa, com també el ''Medo, ''que uns atribueixen a Escairis i uns altres a Polieno. Igualment es dubta del ''Antímaco'', o sigui ''Els ancians. ''Finalment, el diàleg intitulat ''Raonaments'' ''d'Escitia ''s'atribueix també a Escairis. El seu successor va ser Plistano Eleense, i d'aquest ho van anar Menedemo Eretriense i Asclepíades Fliasiense. Tots els quals van precedir a Estilpó, i fins a ells van ser anomenats ''elíacos, ''però des de Menedemo van prendre el nom d'eretriacos. Tractarem d'aquest més endavant, per haver estat també autor de secta. |
{{Ref|Ref=''Vidas de los más ilustres filósofos griegos,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.103. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).|Títol=Vidas de los más ilustres filósofos griegos,|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Vidas de los más ilustres filósofos griegos,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.103. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).|Títol=Vidas de los más ilustres filósofos griegos,|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 00:00, 20 set 2015
1. Fedó, noble eleense, fet presoner quan Elea va ser presa, es va veure reduït a viure amb infàmia retirat en una estreta cambra, en l'estat de la qual es va mantenir fins que a precs de Sòcrates ho va rescatar Alcibíades o bé Critó, des del temps dels quals es va donar tot a la Filosofia. Jeroni, en el llibre De retenir les èpoques, assegura que Fedó va ser esclau. Va escriure els Diàlegs intitulats Zòpir i Simón, que són certament seus. L'intitulat Nicias se li disputa, com també el Medo, que uns atribueixen a Escairis i uns altres a Polieno. Igualment es dubta del Antímaco, o sigui Els ancians. Finalment, el diàleg intitulat Raonaments d'Escitia s'atribueix també a Escairis. El seu successor va ser Plistano Eleense, i d'aquest ho van anar Menedemo Eretriense i Asclepíades Fliasiense. Tots els quals van precedir a Estilpó, i fins a ells van ser anomenats elíacos, però des de Menedemo van prendre el nom d'eretriacos. Tractarem d'aquest més endavant, per haver estat també autor de secta.
| Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.103. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII). |
Original en castellà
1. Fedón, noble eleense, hecho prisionero cuando Elea fue tomada, se vio reducido a vivir con infamia retirado en un estrecho cuarto, en cuyo estado se mantuvo hasta que a ruegos de Sócrates lo rescató Alcibíades o bien Critón, desde cuyo tiempo se dio todo a la Filosofía. Jerónimo, en el libro De retener las épocas, asegura que Fedón fue esclavo. Escribió los Diálogos intitulados Zopiro y Simón, que son ciertamente suyos. El intitulado Nicias se le disputa, como también el Medo, que unos atribuyen a Esquines y otros a Polieno. Igualmente se duda del Antímaco, o sea Los ancianos. Finalmente, el diálogo intitulado Razonamientos de Escitia se atribuye también a Esquines. Su sucesor fue Plistano Eleense, y de éste lo fueron Menedemo Eretriense y Asclepíades Fliasiense. Todos los cuales precedieron a Estilpón, y hasta ellos fueron llamados elíacos, pero desde Menedemo tomaron el nombre de eretriacos. Trataremos de éste más adelante, por haber sido también autor de secta.
| Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.103. (Traducción de José Ortiz y Sainz, finales del s. XVIII). |