Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Plató: divisions i dialèctica»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 28: Línia 20:
 
Sòcrates.-D'aquestes divisions i composicions (''ton diaireseon kai synagogon''), Fedre sóc un apassionat, a fi de ser capaç de parlar i de pensar; i si crec que hi ha en un altre una aptitud natural per veure cap a l'un i cap a la multiplicitat, ho persegueixo «per les petjades que deixa després de si com a un déu», i per cert també que als quals poden fer-ho-déu sap si tinc razóno no per donar-li aquest nom- els anomeno «dialèctics».
 
Sòcrates.-D'aquestes divisions i composicions (''ton diaireseon kai synagogon''), Fedre sóc un apassionat, a fi de ser capaç de parlar i de pensar; i si crec que hi ha en un altre una aptitud natural per veure cap a l'un i cap a la multiplicitat, ho persegueixo «per les petjades que deixa després de si com a un déu», i per cert també que als quals poden fer-ho-déu sap si tinc razóno no per donar-li aquest nom- els anomeno «dialèctics».
 
{{Ref|Ref=''Fedro'' 265c-266b (en ''Obras completas'', Aguilar, Madrid 1972, p. 876).|Títol=Fedro'' 265c-266b (en ''Obras completas|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Fedro'' 265c-266b (en ''Obras completas'', Aguilar, Madrid 1972, p. 876).|Títol=Fedro'' 265c-266b (en ''Obras completas|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 14:22, 5 set 2015

Sòcrates.- Per a mi és evident que tot ha estat en realitat un joc que hem jugat; però si es pogués comprendre tècnicament la funció de les dues maneres de procedir en el que l'atzar ens ha fet dir, no seria tasca ingrata.

Fedre.- Quins són, doncs?

Sòcrates.-El primer consisteix a reduir a una idea única, en una visió de conjunt, la qual cosa està disseminat per moltes parts, a fi que la definició de cada cosa faci manifest allò sobre la qual cosa es vol instruir en cada cas, com acabem de fer ara a propòsit de l'amor; una vegada definit el que aquest és, hagi estat bona o dolenta la definició, almenys, gràcies a ella, el discurs ha pogut expressar-se amb claredat i conseqüentment aconsegueixo mateix.

Fedre.- I de l'altra manera de procedir, què dius, Sòcrates?

Sòcrates.-Consisteix a poder, recíprocament, dividir el discurs per les seves articulacions naturals i no posar-se a destrossar cap de les seves parts com un mal carnisser, sinó procedir com els nostres dos discursos, que comprenien en una idea única la bogeria de la ment; però de la mateixa manera que d'un sol cos parteixen membres que són per naturalesa dobles i homònims, que es diuen esquerres i drets, així també els dos discursos, després d'haver reduït a una sola idea natural tot el relatiu a l'extraviament de la ment, el primer d'ells, separant la part de l'esquerra i dividint-la al seu torn, no va cessar fins a haver trobat en ella una espècie d'amor sinistre que vituperó molt justament; i el segon, després de conduir-nos a la part dreta de la bogeria, va descobrir i ens va presentar una classe d'amor que porta el mateix nom que l'altre, però que, en canvi, és diví, i que va elogiar com a causa per a nosaltres dels majors béns.

Fedre.- És molt veritat el que dius.

Sòcrates.-D'aquestes divisions i composicions (ton diaireseon kai synagogon), Fedre sóc un apassionat, a fi de ser capaç de parlar i de pensar; i si crec que hi ha en un altre una aptitud natural per veure cap a l'un i cap a la multiplicitat, ho persegueixo «per les petjades que deixa després de si com a un déu», i per cert també que als quals poden fer-ho-déu sap si tinc razóno no per donar-li aquest nom- els anomeno «dialèctics».

Fedro 265c-266b (en Obras completas, Aguilar, Madrid 1972, p. 876).

Original en castellà

Sócrates.— Para mí es evidente que todo ha sido en realidad un juego que hemos jugado; pero si se pudiera comprender técnicamente la función de los dos modos de proceder en lo que el azar nos ha hecho decir, no sería tarea ingrata.

Fedro.— ¿Cuáles son, pues?

Sócrates.— El primero consiste en reducir a una idea única, en una visión de conjunto, lo que está diseminado por muchas partes, a fin de que la definición de cada cosa haga manifiesto aquello sobre lo cual se quiere instruir en cada caso, como acabamos de hacer ahora a propósito del amor; una vez definido lo que éste es, haya sido buena o mala la definición, al menos, gracias a ella, el discurso ha podido expresarse con claridad y consecuentemente consigo mismo.

Fedro.— Y del otro modo de proceder, ¿qué dices, Sócrates?

Sócrates.— Consiste en poder, recíprocamente, dividir el discurso por sus articulaciones naturales y no ponerse a destrozar ninguna de sus partes como un mal carnicero, sino proceder como nuestros dos discursos, que comprendían en una idea única la locura de la mente; pero del mismo modo que de un solo cuerpo parten miembros que son por naturaleza dobles y homónimos, que se llaman izquierdos y derechos, así también los dos discursos, después de haber reducido a una sola idea natural todo lo relativo al extravío de la mente, el primero de ellos, separando la parte de la izquierda y dividiéndola a su vez, no cesó hasta haber encontrado en ella una especie de amor siniestro que vituperó muy justamente; y el segundo, después de conducirnos a la parte derecha de la locura, descubrió y nos presentó una clase de amor que lleva el mismo nombre que el otro, pero que, en cambio, es divino, y que elogió como causa para nosotros de los mayores bienes.

Fedro.— Es muy verdad lo que dices.

Sócrates.— De esas divisiones y composiciones (ton diaireseon kai synagogon), Fedro soy un apasionado, a fin de ser capaz de hablar y de pensar; y si creo que hay en otro una aptitud natural para ver hacia lo uno y hacia la multiplicidad, lo persigo «por las huellas que deja tras sí como a un dios», y por cierto también que a los que pueden hacerlo —Dios sabe si tengo razón o no para darles este nombre— los llamo «dialécticos».