Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: validesa universal del gust»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 17: | Línia 8: | ||
Així, doncs, no és plaer, sinó la universal validesa d'aquest plaer, la qual cosa es percep en l'esperit com unit amb el mer judici d'un objecte, i el que és representat en un judici del gust, ''a priori'', com a regla universal per al Judici, valedora per a cadascú. Que jo percebo i jutjo un objecte amb plaer? Això és un judici empíric; però que ho trobo bell, és a dir, que puc exigir a cadascú aquesta satisfacció com a necessària? Això és un judici ''a priori''. | Així, doncs, no és plaer, sinó la universal validesa d'aquest plaer, la qual cosa es percep en l'esperit com unit amb el mer judici d'un objecte, i el que és representat en un judici del gust, ''a priori'', com a regla universal per al Judici, valedora per a cadascú. Que jo percebo i jutjo un objecte amb plaer? Això és un judici empíric; però que ho trobo bell, és a dir, que puc exigir a cadascú aquesta satisfacció com a necessària? Això és un judici ''a priori''. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica del juicio'', § 37 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 240).|Títol=Crítica del juicio|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica del juicio'', § 37 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 240).|Títol=Crítica del juicio|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 14:11, 5 set 2015
Així, doncs, no és plaer, sinó la universal validesa d'aquest plaer, la qual cosa es percep en l'esperit com unit amb el mer judici d'un objecte, i el que és representat en un judici del gust, a priori, com a regla universal per al Judici, valedora per a cadascú. Que jo percebo i jutjo un objecte amb plaer? Això és un judici empíric; però que ho trobo bell, és a dir, que puc exigir a cadascú aquesta satisfacció com a necessària? Això és un judici a priori.
| Crítica del juicio, § 37 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 240). |
Original en castellà
Así, pues, no es placer, sino la universal validez de ese placer, lo que se percibe en el espíritu como unido con el mero juicio de un objeto, y lo que es representado en un juicio del gusto, a priori, como regla universal para el Juicio, valedera para cada cual. ¿Que yo percibo y juzgo un objeto con placer? Eso es un juicio empírico; pero ¿que lo encuentro bello, es decir, que puedo exigir a cada cual esa satisfacción como necesaria? Esto es un juicio a priori.