Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Plató sobre el bé comú»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Cita de Tomás d'Aquino 1 a Recurs:Cita de Tomàs d'Aquino 1: Text de reemplaçament - "Tomás" a "Tomàs") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 17: | Línia 8: | ||
La primera veritat difícil de conèixer és, en efecte, que l'autèntic art polític no ha de preocupar-se del bé privat, sinó del bé comú, doncs el bé comú estreny els vincles ciutadans, mentre que el bé privat els dissol, i que tant el bé particular com el bé comú salin guanyant si aquest segon està sòlidament garantit amb preferència a l'altre. | La primera veritat difícil de conèixer és, en efecte, que l'autèntic art polític no ha de preocupar-se del bé privat, sinó del bé comú, doncs el bé comú estreny els vincles ciutadans, mentre que el bé privat els dissol, i que tant el bé particular com el bé comú salin guanyant si aquest segon està sòlidament garantit amb preferència a l'altre. | ||
{{Ref|Ref=Plató, ''Les lleis'', l. IX, 875c (''Obres completes'', Aguilar, Madrid 1972, 2ª ed., p. 1447).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Plató, ''Les lleis'', l. IX, 875c (''Obres completes'', Aguilar, Madrid 1972, 2ª ed., p. 1447).|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 13:27, 5 set 2015
La primera veritat difícil de conèixer és, en efecte, que l'autèntic art polític no ha de preocupar-se del bé privat, sinó del bé comú, doncs el bé comú estreny els vincles ciutadans, mentre que el bé privat els dissol, i que tant el bé particular com el bé comú salin guanyant si aquest segon està sòlidament garantit amb preferència a l'altre.
| Plató, Les lleis, l. IX, 875c (Obres completes, Aguilar, Madrid 1972, 2ª ed., p. 1447). |
Original en castellà
La primera verdad difícil de conocer es, en efecto, que el auténtico arte político no debe preocuparse del bien privado, sino del bien común, pues el bien común estrecha los vínculos ciudadanos, mientras que el bien privado los disuelve, y que tanto el bien particular como el bien común salen ganando si este segundo está sólidamente garantizado con preferencia al otro.