Diferència entre revisions de la pàgina «Text de Riva»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Riva|Idioma=Español}} El sentiment d'angoixa sembla ser el més arcaic d'entre els sentiments negati...».) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
L'angoixa és un dels símptomes més típics del sofriment psíquic; en la seva forma més arcaica, anomenada «angoixa primària», també en l'adult conserva les característiques de sofriment indiferenciado, generalitzat, molt profund i paralitzador, que estan presents en les manifestacions infantils. Les persones que ho han experimentat ho descriuen com una sensació de mort imminent que penetra en tota la vida psíquica i origina un sofriment físic, amb localització inicial a nivell retroesternal i extensió a tot l'organisme. En la seva forma «secundària», designada generalment amb el terme «ansietat», s'afegeix amb freqüència una agitació motora indiferenciada i generalitzada. En el nen, l'angoixa es manifesta com un estat d'agitació de tot el cos, acompanyada de plor i de manifestacions d'ofec (cianosis, detenció de la respiració). Els orígens psicològics de l'ansietat semblen deure's a la percepció inconscient de la inadequació pròpia enfront dels diversos estímuls interns i externs, percebuts com a amenaçadors o destructors. | L'angoixa és un dels símptomes més típics del sofriment psíquic; en la seva forma més arcaica, anomenada «angoixa primària», també en l'adult conserva les característiques de sofriment indiferenciado, generalitzat, molt profund i paralitzador, que estan presents en les manifestacions infantils. Les persones que ho han experimentat ho descriuen com una sensació de mort imminent que penetra en tota la vida psíquica i origina un sofriment físic, amb localització inicial a nivell retroesternal i extensió a tot l'organisme. En la seva forma «secundària», designada generalment amb el terme «ansietat», s'afegeix amb freqüència una agitació motora indiferenciada i generalitzada. En el nen, l'angoixa es manifesta com un estat d'agitació de tot el cos, acompanyada de plor i de manifestacions d'ofec (cianosis, detenció de la respiració). Els orígens psicològics de l'ansietat semblen deure's a la percepció inconscient de la inadequació pròpia enfront dels diversos estímuls interns i externs, percebuts com a amenaçadors o destructors. | ||
| − | {{Ref|Ref=A. Riva, '' | + | {{Ref|Ref=A. Riva, ''Génesis y dinámica de la vida emotiva'', en L. Ancona (dir.), ''Enciclopedia temática de psicología,'' 2 vols., Herder, Barcelona 1980, vol. 1, p. 736.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:21, 31 ago 2015
El sentiment d'angoixa sembla ser el més arcaic d'entre els sentiments negatius que acompanyen a l'home en la seva vida. Representen l'antagonista del plaer i la seguretat que provenen de la satisfacció d'una relació interpersonal (o objetal) satisfactòria.
L'angoixa és un dels símptomes més típics del sofriment psíquic; en la seva forma més arcaica, anomenada «angoixa primària», també en l'adult conserva les característiques de sofriment indiferenciado, generalitzat, molt profund i paralitzador, que estan presents en les manifestacions infantils. Les persones que ho han experimentat ho descriuen com una sensació de mort imminent que penetra en tota la vida psíquica i origina un sofriment físic, amb localització inicial a nivell retroesternal i extensió a tot l'organisme. En la seva forma «secundària», designada generalment amb el terme «ansietat», s'afegeix amb freqüència una agitació motora indiferenciada i generalitzada. En el nen, l'angoixa es manifesta com un estat d'agitació de tot el cos, acompanyada de plor i de manifestacions d'ofec (cianosis, detenció de la respiració). Els orígens psicològics de l'ansietat semblen deure's a la percepció inconscient de la inadequació pròpia enfront dels diversos estímuls interns i externs, percebuts com a amenaçadors o destructors.
| A. Riva, Génesis y dinámica de la vida emotiva, en L. Ancona (dir.), Enciclopedia temática de psicología, 2 vols., Herder, Barcelona 1980, vol. 1, p. 736. |
Original en castellà
El sentimiento de angustia parece ser el más arcaico de entre los sentimientos negativos que acompañan al hombre en su vida. Representan el antagonista del placer y la seguridad que provienen de la satisfacción de una relación interpersonal (u objetal) satisfactoria.
La angustia es uno de los síntomas más típicos del sufrimiento psíquico; en su forma más arcaica, llamada «angustia primaria», también en el adulto conserva las características de sufrimiento indiferenciado, generalizado, muy profundo y paralizador, que están presentes en las manifestaciones infantiles. Las personas que lo han experimentado lo describen como una sensación de muerte inminente que penetra en toda la vida psíquica y origina un sufrimiento físico, con localización inicial a nivel retroesternal y extensión a todo el organismo. En su forma «secundaria», designada generalmente con el término «ansiedad», se añade con frecuencia una agitación motora indiferenciada y generalizada. En el niño, la angustia se manifiesta como un estado de agitación de todo el cuerpo, acompañada de llanto y de manifestaciones de ahogo (cianosis, detención de la respiración). Los orígenes psicológicos de la ansiedad parecen deberse a la percepción inconsciente de la inadecuación propia frente a los diversos estímulos internos y externos, percibidos como amenazadores o destructores.