Recurs:Ulisses-Moulines: termes disposicionals

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Demostra Carnap que [...] no és possible definir els termes disposicionals (és a dir, els que es refereixen a disposicions d'objectes o sistemes) en funció de termes observacionals. Exemples típics de termes disposicionals són: «soluble», «elàstic», «conductor», «apareable», «intel·ligent». És clar que aquests termes no designen entitats o propietats directament observables: per exemple, si prediquem la solubilitat d'un terròs de sucre, no prediquem una propietat directament percibible com pugui ser el seu color blanc o bé el seu caràcter rugós al tacte. Però, a primera vista, res sembla més fàcil que definir la solubilitat d'una substància en aigua, atenent a operacions i reaccions directament observables, per exemple establint: «x és soluble (en aigua) si i només si, en cas que introduïm x en aigua, x es dissol». Simbòlicament:

No obstant això, prenguem un tros de paper, diguem p, que mai hagi estat introduït en aguay que cremarem abans que ningú pugui introduir-ho en aigua. Per a aquest p es compleix: no-IAp. Per les regles de la lògica clàssica s'infereix per aquest motiu el condicional del definiens anterior,

és veritable, i per tant també ho resultarà el definiendum, o sigui Sp. D'acord a la definició proposada, aquest tros de paper resulta ser un objecte soluble en aigua, pel mer fet de no haver estat introduït mai en aigua. La qual cosa, naturalment, és inadmissible.

Aquesta és una constatació vàlida per a totes les disposicions. Precisament perquè tals conceptes cobreixen condicions hipotètiques que potser mai es realitzaran o fins i tot no poden realitzar-se per principi. El seu significat no pot esgotar-se en una sèrie de predicats purament observacionals.

Conceptos teóricos y teorías científicas,en C. Ulises Moulines, La ciencia: estructura y desarrollo, Trotta-CSIC-Quinto Centenario, Madrid 1993, p. 154-155.