Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: idea procés»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "idea processo" a "idea procés") |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La idea pot ser concebuda com a raó (i això és el que cal entendre per raó en l'accepció estrictament filosòfica de la paraula), i, a més, com a subjecte-objecte, com a unitat de l'ideal i del real, del finit i de l'infinit, de l'ànima i del cos, com a possibilitat que tanca en si mateixa la seva realitat, com allò la naturalesa de la qual no pot ser pensada sense l'existència, etc., perquè en ella estan contingudes totes les relacions de l'enteniment [..] La idea és essencialment procés [...] i [...] per tant, la dialèctica és la forma de la seva existència. | La idea pot ser concebuda com a raó (i això és el que cal entendre per raó en l'accepció estrictament filosòfica de la paraula), i, a més, com a subjecte-objecte, com a unitat de l'ideal i del real, del finit i de l'infinit, de l'ànima i del cos, com a possibilitat que tanca en si mateixa la seva realitat, com allò la naturalesa de la qual no pot ser pensada sense l'existència, etc., perquè en ella estan contingudes totes les relacions de l'enteniment [..] La idea és essencialment procés [...] i [...] per tant, la dialèctica és la forma de la seva existència. | ||
| − | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel, '' | + | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel, ''Lógica'', CCXIV, Ricardo Aguilera, Madrid 1973, 2ª ed., p. 349.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:04, 31 ago 2015
La idea pot ser concebuda com a raó (i això és el que cal entendre per raó en l'accepció estrictament filosòfica de la paraula), i, a més, com a subjecte-objecte, com a unitat de l'ideal i del real, del finit i de l'infinit, de l'ànima i del cos, com a possibilitat que tanca en si mateixa la seva realitat, com allò la naturalesa de la qual no pot ser pensada sense l'existència, etc., perquè en ella estan contingudes totes les relacions de l'enteniment [..] La idea és essencialment procés [...] i [...] per tant, la dialèctica és la forma de la seva existència.
| G.W.F. Hegel, Lógica, CCXIV, Ricardo Aguilera, Madrid 1973, 2ª ed., p. 349. |