Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Plató 1»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Antifonte" a "Antifont") |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Va referir Antifont que Pitodoro explicava que, en una ocasió, per assistir a les Grans Panateneas, van arribar Zenó i Parmènides. «Parmènides, per cert, era llavors ja molt ancià; de cabell enterament canós, però d'aspecte bell i noble, podia tenir uns seixanta-cinc anys. Zenó rondava llavors els quaranta, tenia bon port i agradable figura, i d'ell es deia que havia estat el favorit de Parmènides. [...] Sòcrates, en aquells dies, era encara molt jove. | Va referir Antifont que Pitodoro explicava que, en una ocasió, per assistir a les Grans Panateneas, van arribar Zenó i Parmènides. «Parmènides, per cert, era llavors ja molt ancià; de cabell enterament canós, però d'aspecte bell i noble, podia tenir uns seixanta-cinc anys. Zenó rondava llavors els quaranta, tenia bon port i agradable figura, i d'ell es deia que havia estat el favorit de Parmènides. [...] Sòcrates, en aquells dies, era encara molt jove. | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=Platón, ''Parménides'',127a-b (''Diálogos V. Parménides, Teeteto, Sofista, Político'', Gredos, Madrid 1988, p. 32).|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:54, 31 ago 2015
Va referir Antifont que Pitodoro explicava que, en una ocasió, per assistir a les Grans Panateneas, van arribar Zenó i Parmènides. «Parmènides, per cert, era llavors ja molt ancià; de cabell enterament canós, però d'aspecte bell i noble, podia tenir uns seixanta-cinc anys. Zenó rondava llavors els quaranta, tenia bon port i agradable figura, i d'ell es deia que havia estat el favorit de Parmènides. [...] Sòcrates, en aquells dies, era encara molt jove.
| Platón, Parménides,127a-b (Diálogos V. Parménides, Teeteto, Sofista, Político, Gredos, Madrid 1988, p. 32). |
Original en castellà
Refirió Antifonte que Pitodoro contaba que, en una ocasión, para asistir a las Grandes Panateneas, llegaron Zenón y Parménides. «Parménides, por cierto, era entonces ya muy anciano; de cabello enteramente canoso, pero de aspecto bello y noble, podía tener unos sesenta y cinco años. Zenón rondaba entonces los cuarenta, tenía buen porte y agradable figura, y de él se decía que había sido el favorito de Parménides. [...] Sócrates, por entonces, era aún muy joven.