Recurs:Husserl: crítica al psicologisme

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Però, no són els nombres, preguntem, la qual cosa són, el mateix si els «formem» que si no els formem? Cert, l'operació d'explicar la porto jo a cap, jo formo les meves representacions numèriques en anar afegint «un a un». Aquestes representacions numèriques són ara aquestes, i, encara que les formi una segona vegada iguals, aquestes últimes són unes altres. En aquest sentit no hi ha temporalment cap o hi ha temporalment moltes, tantes com es vulgui, representacions numèriques d'un mateix nombre. Però just amb això hem fet una distinció (i com podríem evitar-la); la representació numèrica no és el nombre mateix, no és el dos, aquest membre únic de la sèrie dels nombres, que, com tots els membres d'aquesta sèrie, és un ser intemporal. Cridar-ho un producte psíquic és, doncs, un contrasentit, és pecar contra el sentit del llenguatge aritmètic, que és perfectament clar, de validesa susceptible de ser vista amb evidència intel·lectual en tot moment, o anterior a totes les teories. Si els conceptes són productes psíquics, llavors coses tals com els nombres purs no són conceptes. Però si són conceptes, llavors els conceptes no són productes psíquics.

Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica, § 22 (FCE, México 1949, p. 55-56).

---

Original en castellà

Pero, ¿no son los números, preguntamos, lo que son, lo mismo si los «formamos» que si no los formamos? Cierto, la operación de contar la llevo yo a cabo, yo formo mis representaciones numéricas al ir añadiendo «uno a uno». Estas representaciones numéricas son ahora éstas, y, aunque las forme una segunda vez iguales, estas últimas son otras. En este sentido no hay temporalmente ninguna o hay temporalmente muchas, tantas como se quiera, representaciones numéricas de un mismo número. Pero justo con esto hemos hecho una distinción (y cómo podríamos evitarla); la representación numérica no es el número mismo, no es el dos, este miembro único de la serie de los números, que, como todos los miembros de esta serie, es un ser intemporal. Llamarlo un producto psíquico es, pues, un contrasentido, es pecar contra el sentido del lenguaje aritmético, que es perfectamente claro, de validez susceptible de ser vista con evidencia intelectual en todo momento, o anterior a todas las teorías. Si los conceptos son productos psíquicos, entonces cosas tales como los números puros no son conceptos. Pero si son conceptos, entonces los conceptos no son productos psíquicos.