Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil 6»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "NIcòmac" a "Nicòmac") |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé. | La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé. | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Ética a Nicómaco, ''VI, 12 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 100)|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:50, 31 ago 2015
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé.
| Aristóteles, Ética a Nicómaco, VI, 12 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 100) |
Original en castellà
La recta conformación de este ojo del alma no se produce sin virtud, [...] ya que los razonamiento de orden práctico tienen un principio. Por ejemplo, «puesto que el fin es éste», o «puesto que lo mejor es esto», sea cual fuere [...], y este fin no parece claro sino al bueno, porque la maldad nos pervierte y hace que no engañemos en cuanto a los principios de la acción. De modo que evidentemente es imposible ser prudente no siendo bueno.