Recurs:Cita de Popper 3

Karl R. Popper: refutació de l'historicisme

1. El curs de la història humana està fortament influït pel creixement dels coneixements humans. (La veritat d'aquesta premissa ha de ser admesa àdhuc pels quals veuen les nostres idees, incloses les nostres idees científiques, com el sub-producte d'un desenvolupament material de qualsevol classe que sigui).

2. No podem predir, per mètodes racionals o científics, el crecimientofuturo dels nostres coneixements científics. (Aquesta asserció pot ser provada lògicament per consideracions esbossades més a baix).

3. No podem, per tant, predir el curs futur de la història humana.

4. Això significa que hem de rebutjar la possibilitat d'una història teòrica; és a dir, d'una ciència històrica i social de la mateixa naturalesa que la física teòrica. No pot haver-hi una teoria científica del desenvolupament històric que serveixi de base per a la predicció històrica.

5. La meta fonamental dels mètodes historicistes [...] està, per tant, malament concebuda; i l'historicisme cau per la seva base.

L'argument no refuta, és clar, la possibilitat de tota classe de predicció social; per contra, és perfectament compatible amb la possibilitat de posar a prova teories sociològiques -per exemple, teories econòmiques- per mitjà d'una predicció que certs successos tindran lloc sota certes condicions. Només refuta la possibilitat de predir successos històrics en tant poden ser influïts pel creixement dels nostres coneixements.

El pas decisiu en aquest argument és la proposició (2). Crec que és convincent en si mateixa: si hi ha en realitat un creixement dels coneixements humans, no podem anticipar avui el que sabrem només demà.

La miseria del historicismo, Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 12.

---

Original en castellà

Karl R. Popper: refutación del historicismo

1. El curso de la historia humana está fuertemente influido por el crecimiento de los conocimientos humanos. (La verdad de esta premisa tiene que ser admitida aun por los que ven nuestras ideas, incluidas nuestras ideas científicas, como el sub-producto de un desarrollo material de cualquier clase que sea).

2. No podemos predecir, por métodos racionales o científicos, el crecimientofuturo de nuestros conocimientos científicos. (Esta aserción puede ser probada lógicamente por consideraciones esbozadas más abajo).

3. No podemos, por tanto, predecir el curso futuro de la historia humana.

4. Esto significa que hemos de rechazar la posibilidad de una historia teórica; es decir, de una ciencia histórica y social de la misma naturaleza que la física teórica. No puede haber una teoría científica del desarrollo histórico que sirva de base para la predicción histórica.

5. La meta fundamental de los métodos historicistas [...] está, por lo tanto, mal concebida; y el historicismo cae por su base.

El argumento no refuta, claro está, la posibilidad de toda clase de predicción social; por el contrario, es perfectamente compatible con la posibilidad de poner a prueba teorías sociológicas –por ejemplo, teorías económicas– por medio de una predicción de que ciertos sucesos tendrán lugar bajo ciertas condiciones. Sólo refuta la posibilidad de predecir sucesos históricos en tanto pueden ser influidos por el crecimiento de nuestros conocimientos.

El paso decisivo en este argumento es la proposición (2). Creo que es convincente en sí misma: si hay en realidad un crecimiento de los conocimientos humanos, no podemos anticipar hoy lo que sabremos sólo mañana.