Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: aufheben»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "mediato" a "mediat") |
|||
Línia 5: | Línia 5: | ||
El sentit i l'expressió més exactes que l'ésser i el no-res reben ja que des d'ara són ''moments ''han de ser presentats (més endavant) en la consideració del ser determinat, com la unitat en la qual ells són conservats. L'ésser és l'ésser i el no-res és el no-res només en la seva diversitat mútua; però en la seva veritat, en la seva unitat han desaparegut com a tals determinacions i ara són alguna cosa diferent. L'ésser i el no-res són el mateix i per ''aquest ser el mateix, ja no són l'ésser i el no-res i ''tenen una determinació diferent. En l'esdevenir eren néixer i perir; en el ser determinat, entès com una unitat determinada d'una altra manera, són de nou moments determinats d'una manera diferent. Aquesta unitat constitueix ara la seva base; d'on ja no han de sortir cap al significat abstracte de ser i res. | El sentit i l'expressió més exactes que l'ésser i el no-res reben ja que des d'ara són ''moments ''han de ser presentats (més endavant) en la consideració del ser determinat, com la unitat en la qual ells són conservats. L'ésser és l'ésser i el no-res és el no-res només en la seva diversitat mútua; però en la seva veritat, en la seva unitat han desaparegut com a tals determinacions i ara són alguna cosa diferent. L'ésser i el no-res són el mateix i per ''aquest ser el mateix, ja no són l'ésser i el no-res i ''tenen una determinació diferent. En l'esdevenir eren néixer i perir; en el ser determinat, entès com una unitat determinada d'una altra manera, són de nou moments determinats d'una manera diferent. Aquesta unitat constitueix ara la seva base; d'on ja no han de sortir cap al significat abstracte de ser i res. | ||
− | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Ciencia de la Lógica, ''Solar / Hachette, Buenos Aires 1968, p.97-98.|Títol=Ciencia de la Lógica, |Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 22:39, 31 ago 2015
L'eliminar [Aufheben] i el eliminat (això és, l'ideal) representa un dels conceptes més importants de la filosofia, una determinació fonamental, que torna a presentar-se absolutament a tot arreu, i el significat de la qual ha de comprendre's de manera determinada, i distingir-se especialment del no-res. El que s'elimina no es converteix per això en el no-res. El no-res és el immediat; un eliminat, en canvi, és un mediat, és el no existent, però com a resultat, sortit d'un ésser. Té per tant la determinació, de la qual procedeix encara en si.
La paraula Aufheben [eliminar] té en l'idioma [alemany] un doble sentit: significa tant la idea de conservar, mantenir, com, al mateix temps, la de fer cessar, posar fi. El mateix conservar ja inclou en si l'aspecte negatiu, quan es treu una mica de la seva immediació i per tant d'una existència oberta, a les accions exteriors, a fi de mantenir-ho. -D'aquesta manera el que s'ha eliminat és alhora alguna cosa conservat, que ha perdut només la seva immediació, però que no per això es troba anul·lat-. Les esmentades dues determinacions del Aufheben [eliminar] poden ser adduïdes lexicològicament com dos significats d'aquesta paraula. Però hauria de resultar sorprenent referent a això que un idioma hagi arribat al punt d'utilitzar una sola i mateixa paraula per a dues determinacions oposades. Per al pensament especulatiu és una alegria el trobar en un idioma paraules que tenen en si mateixes un sentit especulatiu; i l'idioma alemany posseeix moltes de tals paraules. El doble sentit de la paraula llatina tollere (que s'ha fet famós per la broma de Ciceró: tollendum esse Octavium, Octavio ha de ser aixecat-eliminat) no arriba tan lluny; la determinació afirmativa arriba només fins a l'aixecar. Alguna cosa és eliminada només quan ha arribat a posar-se en la unitat amb el seu oposat; en aquesta determinació, més exacta que, alguna cosa reflectit, pugues amb raó ser anomenat un moment. El pes i la distància respecte d'un punt donat, es diuen en la palanca els moments mecànics d'ella a causa de la identitat del seu efecte, no obstant totes les altres diferències que hi ha entre alguna cosa real, com és un pes, i alguna cosa ideal, com la pura determinació espacial, és a dir la línia. Vegeu Enciclopèdia de les ciències filosòfiques 3ª edició, § 261, nota 9. Més sovint encara se'ns va a imposar l'observació que el llenguatge tècnic de la filosofia empra per a les determinacions reflectides expressions llatines, o perquè l'idioma matern no té cap expressió per a elles, o bé perquè tot i que les té, com en aquest cas, la seva expressió recorda més l'immediat, i la llengua estrangera, en canvi, més el reflectit.
El sentit i l'expressió més exactes que l'ésser i el no-res reben ja que des d'ara són moments han de ser presentats (més endavant) en la consideració del ser determinat, com la unitat en la qual ells són conservats. L'ésser és l'ésser i el no-res és el no-res només en la seva diversitat mútua; però en la seva veritat, en la seva unitat han desaparegut com a tals determinacions i ara són alguna cosa diferent. L'ésser i el no-res són el mateix i per aquest ser el mateix, ja no són l'ésser i el no-res i tenen una determinació diferent. En l'esdevenir eren néixer i perir; en el ser determinat, entès com una unitat determinada d'una altra manera, són de nou moments determinats d'una manera diferent. Aquesta unitat constitueix ara la seva base; d'on ja no han de sortir cap al significat abstracte de ser i res.
Ciencia de la Lógica, Solar / Hachette, Buenos Aires 1968, p.97-98. |
Original en castellà
El eliminar [Aufheben] y lo eliminado (esto es, lo ideal) representa uno de los conceptos más importantes de la filosofía, una determinación fundamental, que vuelve a presentarse absolutamente en todas partes, y cuyo significado tiene que comprenderse de manera determinada, y distinguirse especialmente de la nada. Lo que se elimina no se convierte por esto en la nada. La nada es lo inmediato; un eliminado, en cambio, es un mediato, es lo no existente, pero como resultado, salido de un ser. Tiene por lo tanto la determinación, de la cual procede todavía en sí.
La palabra Aufheben [eliminar] tiene en el idioma [alemán] un doble sentido: significa tanto la idea de conservar, mantener, como, al mismo tiempo, la de hacer cesar, poner fin. El mismo conservar ya incluye en sí el aspecto negativo, en cuanto se saca algo de su inmediación y por lo tanto de una existencia abierta, a las acciones exteriores, a finde mantenerlo. –De este modo lo que se ha eliminado es a la vez algo conservado, que ha perdido sólo su inmediación, pero que no por esto se halla anulado–. Las mencionadas dos determinaciones del Aufheben [eliminar] pueden ser aducidas lexicológicamente como dos significados de esta palabra. Pero debería resultar sorprendente a este respecto que un idioma haya llegado al punto de utilizar una sola y misma palabra para dos determinaciones opuestas. Para el pensamiento especulativo es una alegría el encontrar en un idioma palabras que tienen en sí mismas un sentido especulativo; y el idioma alemán posee muchas de tales palabras. El doble sentido de la palabra latina tollere (que se ha hecho famoso por la chanza de Cicerón: tollendum esse Octavium, Octavio debe ser levantado-eliminado) no llega tan lejos; Ia determinación afirmativa llega sólo hasta el levantar. Algo es eliminado sólo en cuanto ha llegado a ponerse en la unidad con su opuesto; en esta determinación, más exacta que, algo reflejado, puede con razón ser llamado un momento. El peso y la distancia respecto de un punto dado, se llaman en la palanca los momentos mecánicos de ella a causa de la identidad de su efecto, no obstante todas las demás diferencias que hay entre algo real, como es un peso, y algo ideal, como la pura determinación espacial, es decir la línea. Véase Enciclopedia de las ciencias filosóficas 3ª edición, § 261, nota 9. Más a menudo todavía se nos va a imponer la observación de que el lenguaje técnico de la filosofía emplea para las determinaciones reflejadas expresiones latinas, o porque el idioma materno no tiene ninguna expresión para ellas, o bien porque aun cuando las tenga, como en este caso, su expresión recuerda más lo inmediato, y la lengua extranjera, en cambio, más lo reflejado.
El sentido y la expresión más exactos que el ser y la nada reciben puesto que desde ahora son momentos tienen que ser presentados (más adelante) en la consideración del ser determinado, como la unidad en la cual ellos son conservados. El ser es el ser y la nada es la nada sólo en su diversidad mutua; pero en su verdad, en su unidad han desaparecido como tales determinaciones y ahora son algo distinto. El ser y la nada son lo mismo y por este ser lo mismo, ya no son el ser y la nada y tienen una determinación diferente. En el devenir eran nacer y perecer; en el ser determinado, entendido como una unidad determinada de otro modo, son de nuevo momentos determinados de una manera diferente. Esta unidad constituye ahora su base; de donde ya no han de salir hacia el significado abstracto de ser y nada.