Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: sentit comú i crítica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: sentit comú i crítica|Idioma=Español}} La ciència, la filosofia, el pensament racional han de sorgi...».)
 
Línia 3: Línia 3:
  
 
Com és possible que una cosa tan vaga i insegura com el sentit comú ens subministri un punt de partida? La meva resposta és: perquè no intentem ni pretenem construir (com, per exemple, Descartes, Spinoza, Locke, Berkeley o Kant) un sistema segur sobre aquests «fonaments». Totes nostres diverses suposicions de sentit comú -el nostre coneixement bàsic de sentit comú, podríem dir- de les quals podríem arrencar poden ser criticades i posades en dubte en qualsevol moment. És molt freqüent que tals suposicions siguin criticades amb èxit i rebutjades (per exemple, la teoria que la terra és plana). En tal cas, el sentit comú, o bé és modificat després de la correcció, o bé és superat i reemplaçat per una teoria que, durant un període de temps més o menys llarg, pot semblar a algunes persones una miqueta «extravagant». Si la comprensió de la teoria exigeix una gran formació, pot ocórrer que mai aconsegueixi ser assimilada pel sentit comú. Fins i tot llavors hem d'exigir l'intent d'apropar-se el més possible a l'ideal: ''Tota ciència i tota filosofia són sentit comuna il·lustrat''.
 
Com és possible que una cosa tan vaga i insegura com el sentit comú ens subministri un punt de partida? La meva resposta és: perquè no intentem ni pretenem construir (com, per exemple, Descartes, Spinoza, Locke, Berkeley o Kant) un sistema segur sobre aquests «fonaments». Totes nostres diverses suposicions de sentit comú -el nostre coneixement bàsic de sentit comú, podríem dir- de les quals podríem arrencar poden ser criticades i posades en dubte en qualsevol moment. És molt freqüent que tals suposicions siguin criticades amb èxit i rebutjades (per exemple, la teoria que la terra és plana). En tal cas, el sentit comú, o bé és modificat després de la correcció, o bé és superat i reemplaçat per una teoria que, durant un període de temps més o menys llarg, pot semblar a algunes persones una miqueta «extravagant». Si la comprensió de la teoria exigeix una gran formació, pot ocórrer que mai aconsegueixi ser assimilada pel sentit comú. Fins i tot llavors hem d'exigir l'intent d'apropar-se el més possible a l'ideal: ''Tota ciència i tota filosofia són sentit comuna il·lustrat''.
{{Ref|Ref=''Coneixement objectiu'', Tecnos, Madrid 1974, p. 42.|Títol=Coneixement objectiu|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974, p. 42.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:37, 31 ago 2015

La ciència, la filosofia, el pensament racional han de sorgir tots del sentit comú. No obstant això, el sentit comú no és un punt de partida segur: el terme «sentit comú» que aquí ocupació és molt vague, perquè denota alguna cosa vague i canviant -els instints o opinions de la gent, moltes vegades adequats i veritables, però moltes unes altres inadequats o falsos.

Com és possible que una cosa tan vaga i insegura com el sentit comú ens subministri un punt de partida? La meva resposta és: perquè no intentem ni pretenem construir (com, per exemple, Descartes, Spinoza, Locke, Berkeley o Kant) un sistema segur sobre aquests «fonaments». Totes nostres diverses suposicions de sentit comú -el nostre coneixement bàsic de sentit comú, podríem dir- de les quals podríem arrencar poden ser criticades i posades en dubte en qualsevol moment. És molt freqüent que tals suposicions siguin criticades amb èxit i rebutjades (per exemple, la teoria que la terra és plana). En tal cas, el sentit comú, o bé és modificat després de la correcció, o bé és superat i reemplaçat per una teoria que, durant un període de temps més o menys llarg, pot semblar a algunes persones una miqueta «extravagant». Si la comprensió de la teoria exigeix una gran formació, pot ocórrer que mai aconsegueixi ser assimilada pel sentit comú. Fins i tot llavors hem d'exigir l'intent d'apropar-se el més possible a l'ideal: Tota ciència i tota filosofia són sentit comuna il·lustrat.

Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 42.

Original en castellà

La ciencia, la filosofía, el pensamiento racional deben surgir todos del sentido común. Sin embargo, el sentido común no es un punto de partida seguro: el término «sentido común» que aquí empleo es muy vago, porque denota algo vago y cambiante -los instintos u opiniones de la gente, muchas veces adecuados y verdaderos, pero muchas otras inadecuados o falsos.

¿Cómo es posible que una cosa tan vaga e insegura como el sentido común nos suministre un punto de partida? Mi respuesta es: porque no intentamos ni pretendemos construir (como, por ejemplo, Descartes, Spinoza, Locke, Berkeley o Kant) un sistema seguro sobre esos «fundamentos». Todas nuestras diversas suposiciones de sentido común –nuestro conocimiento básico de sentido común, podríamos decir– de las que podríamos arrancar pueden ser criticadas y puestas en entredicho en cualquier momento. Es muy frecuente que tales suposiciones sean criticadas con éxito y rechazadas (por ejemplo, la teoría de que la tierra es plana). En tal caso, el sentido común, o bien es modificado tras la corrección, o bien es superado y reemplazado por una teoría que, durante un período de tiempo más o menos largo, puede parecer a algunas personas un tanto «extravagante». Si la comprensión de la teoría exige una gran formación, puede ocurrir que nunca consiga ser asimilada por el sentido común. Incluso entonces hemos de exigir el intento de acercarse lo más posible al ideal: Toda ciencia y toda filosofía son sentido común ilustrado.