Diferència entre revisions de la pàgina «Piaget: el pensament formal»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Piaget: el pensament...».) |
|||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
}} | }} | ||
Després dels onze o dotze anys, el pensament formal es fa justament possible, és a dir, que les operacions lògiques comencen a ser traslladades del plànol de la manipulació concreta al plànol de les meres idees, expressades en un llenguatge qualsevol [el llenguatge de les paraules o el dels símbols matemàtics, etc.], però sense el suport de la percepció, ni l'experiència, ni tan sols la creença. Quan diem, en l'exemple que acabem de citar: «Edith té els cabells més foscos que Lili, etc.», presentem, en abstracte, efectivament, a tres personatges ficticis, que no són més que simples hipòtesis per al pensament, i sobre aquestes hipòtesis demanem al nen que raoni. El pensament formal és, per tant, «hipotètic-deductiu», és a dir, que és capaç de deduir les conclusions que cal treure de pures hipòtesis, i no només d'una observació real. Les seves conclusions són vàlides àdhuc independentment de la seva veritat de fet, i és per això pel que aquesta forma de pensament representa una dificultat i un treball mental molt més gran que el pensament concret. | Després dels onze o dotze anys, el pensament formal es fa justament possible, és a dir, que les operacions lògiques comencen a ser traslladades del plànol de la manipulació concreta al plànol de les meres idees, expressades en un llenguatge qualsevol [el llenguatge de les paraules o el dels símbols matemàtics, etc.], però sense el suport de la percepció, ni l'experiència, ni tan sols la creença. Quan diem, en l'exemple que acabem de citar: «Edith té els cabells més foscos que Lili, etc.», presentem, en abstracte, efectivament, a tres personatges ficticis, que no són més que simples hipòtesis per al pensament, i sobre aquestes hipòtesis demanem al nen que raoni. El pensament formal és, per tant, «hipotètic-deductiu», és a dir, que és capaç de deduir les conclusions que cal treure de pures hipòtesis, i no només d'una observació real. Les seves conclusions són vàlides àdhuc independentment de la seva veritat de fet, i és per això pel que aquesta forma de pensament representa una dificultat i un treball mental molt més gran que el pensament concret. | ||
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Seis estudios de psicología'', Seix Barral, Barcelona 1973, 6ª ed., p. 96-97.|Títol=Seis estudios de psicología|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 22:34, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Després dels onze o dotze anys, el pensament formal es fa justament possible, és a dir, que les operacions lògiques comencen a ser traslladades del plànol de la manipulació concreta al plànol de les meres idees, expressades en un llenguatge qualsevol [el llenguatge de les paraules o el dels símbols matemàtics, etc.], però sense el suport de la percepció, ni l'experiència, ni tan sols la creença. Quan diem, en l'exemple que acabem de citar: «Edith té els cabells més foscos que Lili, etc.», presentem, en abstracte, efectivament, a tres personatges ficticis, que no són més que simples hipòtesis per al pensament, i sobre aquestes hipòtesis demanem al nen que raoni. El pensament formal és, per tant, «hipotètic-deductiu», és a dir, que és capaç de deduir les conclusions que cal treure de pures hipòtesis, i no només d'una observació real. Les seves conclusions són vàlides àdhuc independentment de la seva veritat de fet, i és per això pel que aquesta forma de pensament representa una dificultat i un treball mental molt més gran que el pensament concret.
| Seis estudios de psicología, Seix Barral, Barcelona 1973, 6ª ed., p. 96-97. |
Original en castellà
Después de los once o doce años, el pensamiento formal se hace justamente posible, es decir, que las operaciones lógicas comienzan a ser transpuestas del plano de la manipulación concreta al plano de las meras ideas, expresadas en un lenguaje cualquiera [el lenguaje de las palabras o el de los símbolos matemáticos, etc.], pero sin el apoyo de la percepción, ni la experiencia, ni siquiera la creencia. Cuando decimos, en el ejemplo que acabamos de citar: «Edith tiene los cabellos más oscuros que Lili, etc.», presentamos, en abstracto, efectivamente, a tres personajes ficticios, que no son más que simples hipótesis para el pensamiento, y sobre estas hipótesis pedimos al niño que razone. El pensamiento formal es, por lo tanto, «hipotético-deductivo», es decir, que es capaz de deducir las conclusiones que hay que sacar de puras hipótesis, y no sólo de una observación real. Sus conclusiones son válidas aun independientemente de su verdad de hecho, y es por ello por lo que esa forma de pensamiento representa una dificultad y un trabajo mental mucho más grande que el pensamiento concreto.