Diferència entre revisions de la pàgina «Barthes, Roland»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Roland |Cognom=Barthes }} Escriptor, crític i filòsof francès, natural de Cherbourg. Després d'ensenyar a Bucarest i Alexandria, va...».) |
m (Text de reemplaçament - "al [[psicoanàlisi" a "a la [[psicoanàlisi") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Barthes | |Cognom=Barthes | ||
}} | }} | ||
| − | Escriptor, crític i filòsof francès, natural de Cherbourg. Després d'ensenyar a Bucarest i Alexandria, va ser professor de l'École d'Hautes Études i del Collège de France, a París. És conegut, sobretot, per aplicar l'[[estructuralisme|estructuralisme]] a la [[semiòtica|semiòtica]]. Recolzant-se en la teoria dels signes de [[Autor:Saussure, Ferdinand de|F. de Saussure]], intenta una interpretació crítica de la [[societat|societat]] moderna. El seu mètode d'investigació pot considerar-se interdisciplinària, ja que recorre tant a l'[[antropologia|antropologia]] i | + | Escriptor, crític i filòsof francès, natural de Cherbourg. Després d'ensenyar a Bucarest i Alexandria, va ser professor de l'École d'Hautes Études i del Collège de France, a París. És conegut, sobretot, per aplicar l'[[estructuralisme|estructuralisme]] a la [[semiòtica|semiòtica]]. Recolzant-se en la teoria dels signes de [[Autor:Saussure, Ferdinand de|F. de Saussure]], intenta una interpretació crítica de la [[societat|societat]] moderna. El seu mètode d'investigació pot considerar-se interdisciplinària, ja que recorre tant a l'[[antropologia|antropologia]] i a la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], com a la [[lingüística|lingüística]] i a la [[sociologia|sociologia]], per estudiar tot [[signe|signe]] que apareix en la societat. Part del supòsit que tots els productes que aquesta ofereix -rituals, convencions, gestos, imatges, música, fotografia, cinema, moda, etc.- poden considerar-se com a «signes», lingüístics o translingüísticos, que estableixen relacions d'[[estructura|estructura]] entre si i que obeeixen a [[codi|codis]] ocults de diversos sistemes de discurs amb que s'expressa l'[[inconscient|inconscient]] humà que, juntament amb el discurs pròpiament lingüístic, constitueixen un sistema de [[llenguatge|llenguatge]] únic. El que importa, per comprendre la societat, no són les coses que aquesta fa o diu, sinó les [[relació|relacions]] que les coses ocultament estableixen entre si. |
En la seva labor com a crític literari desenvolupa els mateixos principis: la literatura té la mateixa problemàtica que el llenguatge. El crític, i d'alguna forma el lector, desvetlla en un llenguatge de la seva època, que obeeix a un sistema amb codis propis, el [[sistema|sistema]] i el codi al fet que pertanyen l'autor i la seva obra. | En la seva labor com a crític literari desenvolupa els mateixos principis: la literatura té la mateixa problemàtica que el llenguatge. El crític, i d'alguna forma el lector, desvetlla en un llenguatge de la seva època, que obeeix a un sistema amb codis propis, el [[sistema|sistema]] i el codi al fet que pertanyen l'autor i la seva obra. | ||
Revisió del 22:00, 13 ago 2015
Avís: El títol a mostrar «Roland Barthes» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Barthes, Roland».
Escriptor, crític i filòsof francès, natural de Cherbourg. Després d'ensenyar a Bucarest i Alexandria, va ser professor de l'École d'Hautes Études i del Collège de France, a París. És conegut, sobretot, per aplicar l'estructuralisme a la semiòtica. Recolzant-se en la teoria dels signes de F. de Saussure, intenta una interpretació crítica de la societat moderna. El seu mètode d'investigació pot considerar-se interdisciplinària, ja que recorre tant a l'antropologia i a la psicoanàlisi, com a la lingüística i a la sociologia, per estudiar tot signe que apareix en la societat. Part del supòsit que tots els productes que aquesta ofereix -rituals, convencions, gestos, imatges, música, fotografia, cinema, moda, etc.- poden considerar-se com a «signes», lingüístics o translingüísticos, que estableixen relacions d'estructura entre si i que obeeixen a codis ocults de diversos sistemes de discurs amb que s'expressa l'inconscient humà que, juntament amb el discurs pròpiament lingüístic, constitueixen un sistema de llenguatge únic. El que importa, per comprendre la societat, no són les coses que aquesta fa o diu, sinó les relacions que les coses ocultament estableixen entre si.
En la seva labor com a crític literari desenvolupa els mateixos principis: la literatura té la mateixa problemàtica que el llenguatge. El crític, i d'alguna forma el lector, desvetlla en un llenguatge de la seva època, que obeeix a un sistema amb codis propis, el sistema i el codi al fet que pertanyen l'autor i la seva obra.
Es va interessar per tots els mitjans de comunicació de masses, aplicant a articles periodístics, fotos de revistes, pel·lícules, música, etc., els mateixos criteris d'interpretació; és en la comunicació on es veu amb major claredat que els sistemes de signes obeeixen a estructures i que els codis són anteriors al missatge, independents d'ell i de l'emissor. En Sistema de la moda (1967) estudia el vestit com a mitjà de comunicació, analitzant les fotografies de dues revistes publicades durant un any.
En la seva última fase posestructuralista, que inicia a partir de El imperi dels signes (1970), S/z (1970), Roland Barthes per Roland Barthes (1975) i Fragments del discurs d'un amant (1977), Barthes redefineix la semiòtica com una labor de «desconstrucció» del llenguatge, quan expressa aquest l'estructura del poder, en posicions properes a Derrida i Foucault.