Diferència entre revisions de la pàgina «Predicat»
De Wikisofia
Línia 37: | Línia 37: | ||
3. Rab | 3. Rab | ||
− | |||
</div></div> | </div></div> | ||
Revisió del 17:05, 4 ago 2015
(del llatí praedicatum, el que es diu abans)
Literalment, i en la lògica aristotèlica, el que es diu abans -en sentit lògic- que un altre. L'universal es diu abans (prae-, en llatí) que el singular, perquè aquest pugui ser entès: s'afirma o nega del subjecte.
En:
«Tot S és P»
«Cap S és P»
«Algun S és P» i
«Algun S no és P»,
S exerceix de subjecte i P de predicat. De cada subjecte, S, s'afirma o predica una propietat o atribut, P.
En lògica de predicats, on també es diuen termes, les propietats (també anomenades relators) que s'atribueixen als individus (també anomenats designadors), i que se simbolitzen mitjançant lletres majúscules (P,Q,R,S...), poden ser també relacions; l'atribució d'una propietat a un individu constitueix una oració (designadores i relators formen enunciats). En « canta», l'espai «______» és el lloc de l'objecte al fet que es refereix el predicat «canta», mentre que el predicat «_______és més agradable que_____» té dos llocs en els quals col·locar objectes. Un predicat pot ser, per tant, monàdic, diàdic, n-àdic, segons el nombre de referents.
Simbolitzant als individus (designadors) mitjançant lletres minúscules (a,b,c,...) i les propietats (relators) mitjançant lletres majúscules (P,Q,R,...), els següents enunciats
1. Carme canta
2. Sofia aprèn
3. Carme és més agradable que Sofia,
poden escriure's respectivament:
1. Pa
2. Qb
3. Rab