Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil 6»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "NIcòmac")
m (Text de reemplaçament - "NIcòmac" a "Nicòmac")
Línia 2: Línia 2:
  
 
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé.
 
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé.
{{Ref|Ref=Aristòtil, ''Ètica a NIcòmac, ''VI, 12 (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 100)|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=Aristòtil, ''Ètica a Nicòmac, ''VI, 12 (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 100)|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 11:30, 8 abr 2015

La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé.

Aristòtil, Ètica a Nicòmac, VI, 12 (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 100)

Original en castellà

La recta conformación de este ojo del alma no se produce sin virtud, [...] ya que los razonamiento de orden práctico tienen un principio. Por ejemplo, «puesto que el fin es éste», o «puesto que lo mejor es esto», sea cual fuere [...], y este fin no parece claro sino al bueno, porque la maldad nos pervierte y hace que no engañemos en cuanto a los principios de la acción. De modo que evidentemente es imposible ser prudente no siendo bueno.