Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: l'hàbit moral»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Aristòtil...».) |
m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "NIcòmac") |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
Però és menester dir no només què és un hàbit [''héxis''], sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò de la qual cosa és virtut i fa que executi bé la seva operació; per exemple, l'excel·lència de l'ull fa bé a l'ull i la seva funció (doncs veiem bé per l'excel·lència de l'ull); així mateix l'excel·lència del cavall fa bé al cavall i ho capacita per córrer, per portar al genet i per afrontar als enemics. Si això és així en tots els casos, la virtut de l'home serà també l'hàbit pel qual l'home es fa bo i pel qual executa bé la seva funció pròpia. | Però és menester dir no només què és un hàbit [''héxis''], sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò de la qual cosa és virtut i fa que executi bé la seva operació; per exemple, l'excel·lència de l'ull fa bé a l'ull i la seva funció (doncs veiem bé per l'excel·lència de l'ull); així mateix l'excel·lència del cavall fa bé al cavall i ho capacita per córrer, per portar al genet i per afrontar als enemics. Si això és així en tots els casos, la virtut de l'home serà també l'hàbit pel qual l'home es fa bo i pel qual executa bé la seva funció pròpia. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Ètica a | + | {{Ref|Ref=''Ètica a NIcòmac'', II, 5-6 1106a (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 24-26).|Títol=Ètica a NIcòmac|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 23:20, 7 abr 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Després d'això hem de considerar què és la virtut. ja que les coses que passen en l'ànima són de tres classes, passions, facultats i hàbits, la virtut ha de pertànyer a una d'elles. Entenc [...] per hàbits [héxeis, plural] allò en virtut de la qual cosa ens comportem bé o malament respecte de les passions; per exemple, respecte de la ira ens comportem malament si la nostra actitud és desmesurada o lacia, i bé si obrem amb mesura; i el mateix amb les altres. [...]
Però és menester dir no només què és un hàbit [héxis], sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò de la qual cosa és virtut i fa que executi bé la seva operació; per exemple, l'excel·lència de l'ull fa bé a l'ull i la seva funció (doncs veiem bé per l'excel·lència de l'ull); així mateix l'excel·lència del cavall fa bé al cavall i ho capacita per córrer, per portar al genet i per afrontar als enemics. Si això és així en tots els casos, la virtut de l'home serà també l'hàbit pel qual l'home es fa bo i pel qual executa bé la seva funció pròpia.
| Ètica a NIcòmac, II, 5-6 1106a (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 24-26). |
Original en castellà
Después de esto tenemos que considerar qué es la virtud. Puesto que las cosas que pasan en el alma son de tres clases, pasiones, facultades y hábitos, la virtud tiene que pertenecer a una de ellas. Entiendo [...] por hábitos [héxeis, plural] aquello en virtud de lo cual nos comportamos bien o mal respecto de las pasiones; por ejemplo, respecto de la ira nos comportamos mal si nuestra actitud es desmesurada o lacia, y bien si obramos con mesura; y lo mismo con las demás. [...]
Pero es menester decir no sólo qué es un hábito [héxis], sino además de qué clase. Hay que decir, pues, que toda virtud perfecciona la condición de aquello de lo cual es virtud y hace que ejecute bien su operación; por ejemplo, la excelencia del ojo hace bueno al ojo y su función (pues vemos bien por la excelencia del ojo); asimismo la excelencia del caballo hace bueno al caballo y lo capacita para correr, para llevar al jinete y para afrontar a los enemigos. Si esto es así en todos los casos, la virtud del hombre será también el hábito por el cual el hombre se hace bueno y por el cual ejecuta bien su función propia.