Diferència entre revisions de la pàgina «Noümen»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "noúmeno" a "noümen") |
m (Text de reemplaçament - "[[cusi" a "[[cosa") |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] | [[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] | ||
| − | Paraula amb que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] es refereix a la ''cosa en si'', a les [[ | + | Paraula amb que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] es refereix a la ''cosa en si'', a les [[cosa|coses]] tal com se suposa que són en si mateixes, més enllà del que podem conèixer per l' [[experiència|experiència]], que només ens dóna accés al [[fenomen|fenomen]], o objecte conegut, mitjançant la [[sensibilitat|sensibilitat]] i l'[[enteniment|enteniment]]. La cosa en si no pot ser coneguda, sinó només pensada; és un pur [[intel·ligible|intel·ligible]]; la seva existència l'exigeix la presència d'alguna cosa que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen ([[Recurs:Kant: cita fenòmens|veure cita]]). L'acceptació o no acceptació de l'existència del noümènic va dividir a la filosofia postkantiana que va engendrar l' [[idealisme|idealisme alemany]], especialment amb autors com [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. També en el moviment [[neokantisme|neokantià]] es va revitalitzar la polèmica sobre la distinció entre fenomen i noümen, rebutjant-se l'existència d'aquest. |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:10, 5 abr 2015
(del grec noumena, les coses pensades, els intel·ligibles, terme que Plató aplica a les idees, en Timeu 51b)
Paraula amb que Kant es refereix a la cosa en si, a les coses tal com se suposa que són en si mateixes, més enllà del que podem conèixer per l' experiència, que només ens dóna accés al fenomen, o objecte conegut, mitjançant la sensibilitat i l'enteniment. La cosa en si no pot ser coneguda, sinó només pensada; és un pur intel·ligible; la seva existència l'exigeix la presència d'alguna cosa que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen (veure cita). L'acceptació o no acceptació de l'existència del noümènic va dividir a la filosofia postkantiana que va engendrar l' idealisme alemany, especialment amb autors com Fichte, Schelling i Hegel. També en el moviment neokantià es va revitalitzar la polèmica sobre la distinció entre fenomen i noümen, rebutjant-se l'existència d'aquest.