Diferència entre revisions de la pàgina «Vives, Joan Lluís»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Habiti" a "More") |
m (Text de reemplaçament - "Thomas More (Thomas More), sant" a "Thomas_More,_sant") |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Vius | |Cognom=Vius | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof i [[humanisme|humanista]] espanyol, nascut a València. Va estudiar a París, va ensenyar en Lovaina i va obtenir en 1523, a Oxford, el doctorat en lleis. Va ser amic d'[[Autor:Erasme de Rotterdam, Desideri|Erasme de Rotterdam]] i de [[Autor: | + | Filòsof i [[humanisme|humanista]] espanyol, nascut a València. Va estudiar a París, va ensenyar en Lovaina i va obtenir en 1523, a Oxford, el doctorat en lleis. Va ser amic d'[[Autor:Erasme de Rotterdam, Desideri|Erasme de Rotterdam]] i de [[Autor:Thomas_More,_sant|Thomas More]]. Antiaristotélico, és a més un dels més acerados crítics del mètode i del llenguatge de l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]]; desconfiant de la perennitat de la [[metafísica|metafísica]], valora la pràctica, l' [[experiència|experiència]] i la peculiaritat de les coses concretes -criteri que estén a la [[psicologia|psicologia]] i a la pedagogia, que en l'educació del nen ha de tenir en compte la seva individualitat- i el caràcter històric del [[dret|dret]]. [[eclecticisme|Eclèctic]] en la seva filosofia, hi ha en ella elements de la tradició platònic-agustiniana i de la filosofia [[estoïcisme|estoica]]. |
[[Image:vius2.gif|thumb]] | [[Image:vius2.gif|thumb]] |
Revisió del 18:40, 28 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Joan Luis Vius» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Vives, Joan Lluís».
Filòsof i humanista espanyol, nascut a València. Va estudiar a París, va ensenyar en Lovaina i va obtenir en 1523, a Oxford, el doctorat en lleis. Va ser amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Antiaristotélico, és a més un dels més acerados crítics del mètode i del llenguatge de l' Escolàstica; desconfiant de la perennitat de la metafísica, valora la pràctica, l' experiència i la peculiaritat de les coses concretes -criteri que estén a la psicologia i a la pedagogia, que en l'educació del nen ha de tenir en compte la seva individualitat- i el caràcter històric del dret. Eclèctic en la seva filosofia, hi ha en ella elements de la tradició platònic-agustiniana i de la filosofia estoica.