Diferència entre revisions de la pàgina «Abductivisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "refutadas" a "refutades") |
m (Text de reemplaçament - "subjeu" a "subjau") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Teoria epistemològica, presentada com una alternativa intermèdia entre l' [[inductivisme|inductivisme]] i el [[deductivisme|deductivisme]], que sosté que les [[hipòtesi|hipòtesis]] i teories científiques no només han de poder ser refutades sinó també acceptades. S'accepten aquelles hipòtesis i teories científiques que suposin la millor [[explicació|explicació]]. Els moments fonamentals d'una ciència que fos «abductiva» són: problema, especulació, adaptació (o aplicació) i explicació. En el fons d'aquesta concepció de la ciència | + | Teoria epistemològica, presentada com una alternativa intermèdia entre l' [[inductivisme|inductivisme]] i el [[deductivisme|deductivisme]], que sosté que les [[hipòtesi|hipòtesis]] i teories científiques no només han de poder ser refutades sinó també acceptades. S'accepten aquelles hipòtesis i teories científiques que suposin la millor [[explicació|explicació]]. Els moments fonamentals d'una ciència que fos «abductiva» són: problema, especulació, adaptació (o aplicació) i explicació. En el fons d'aquesta concepció de la ciència subjau el [[pragmatisme|pragmatisme]] de [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles S. Peirce]]; l'objectiu de la ciència no és només l'explicació dels fenòmens, sinó també el coneixement útil i, per tant, la [[predicció|predicció]] i la [[decisió|decisió]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 19:30, 21 març 2015
Teoria epistemològica, presentada com una alternativa intermèdia entre l' inductivisme i el deductivisme, que sosté que les hipòtesis i teories científiques no només han de poder ser refutades sinó també acceptades. S'accepten aquelles hipòtesis i teories científiques que suposin la millor explicació. Els moments fonamentals d'una ciència que fos «abductiva» són: problema, especulació, adaptació (o aplicació) i explicació. En el fons d'aquesta concepció de la ciència subjau el pragmatisme de Charles S. Peirce; l'objectiu de la ciència no és només l'explicació dels fenòmens, sinó també el coneixement útil i, per tant, la predicció i la decisió.