Recurs:Cita sobre l'astronomia ptolemaica

En l'astronomia ptolemaica, un «planeta» pot moure's amb una velocitat no uniforme per un cercle (de centre C) mentre el seu moviment és uniforme en relació amb un punt (Q), anomenat «ecuante». Aquest punt es localitza en el diàmetre del cercle que conté I i Q, de manera que EC = CQ. I és la terra. A mesura que un punt es mou pel cercle (diguem de P1 a P2), l'angle (l'angle P1QP2) augmenta uniformement. El terme d' «ecuante» no ho va usar Ptolomeu, i Copèrnic va considerar molt clarament que era d'origen «recent», com alguna cosa «quem recentiores appellant aequantem» [que autors recents anomenen ecuante] (De Rev., llibre 5, cap. 25). Amb «recentiores» Copèrnic es refereix als medievals, no als antics.

Revolution in science,Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 113.