Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Diodor Cronos»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Diodor Cronos|Idioma=Español}} 1. Diodor, fill d'Aminio, va ser natural de laso, i també...».) |
m (Text de reemplaçament - "criden" a "anomenen") |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
respondre d'Estilpó als enigmes? | respondre d'Estilpó als enigmes? | ||
− | Sent així, amb raó et | + | Sent així, amb raó et anomenen Cronos, |
doncs llevant C i R quedes Onos. | doncs llevant C i R quedes Onos. |
Revisió del 23:10, 13 març 2015
1. Diodor, fill d'Aminio, va ser natural de laso, i també cognominado Cronos, del com diu Calímac en els seus epigrames:
Àdhuc Momo escrivia
en parets i murs: «Crono és savi.»
Era també dialèctic, i segons alguns, va inventar la manera d'argumentar Encobert i Cornuto. Trobant-se en la cort de Ptolemeu Sòter, com Estilpó li posés alguns arguments de dialèctica, no podent deixar-los anar de sobte, li reprendió el rei sobre algunes causes, i per burla el va anomenar Cronos. Salióse Diodor del convit i havent emprès respondre per escrit a les dificultats que Estilpó li havia posat, es va abatre d'ànim, i va acabar la seva vida. El meu epigrama a ell és com se segueix:
Oh, tu, Diodor Cronos!
Quin dimoni et va induir
a tant abatiment,
que al tàrtar tu mateix et vas llançar?
Va ser per veure't vençut, no podent
respondre d'Estilpó als enigmes?
Sent així, amb raó et anomenen Cronos,
doncs llevant C i R quedes Onos.
(Onos significa ase)
2. De l'escola d'Euclides van sortir també Ictías, fill de Metalo, home noble, de qui Diògenes Cínic va compondre un diàleg; Clinómaco Turio, que va escriure de les Enunciacions, Categories, i coses semblants; i Estilpó megarense, filòsof celebérrimo, de qui anem a tractar.
Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.107. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII). |
Original en castellà
1. Diodoro, hijo de Aminio, fue natural de laso, y también cognominado Cronos, del cual dice Calímaco en sus epigramas:
Aun Momo escribía
en paredes y muros: «Crono es sabio.»
Era también dialéctico, y según algunos, inventó el modo de argumentar Encubierto y Cornuto. Hallándose en la corte de Tolomeo Sótero, como Estilpón le pusiese algunos argumentos de dialéctica, no pudiendo soltarlos de repente, le reprendió el rey sobre algunas causas, y por burla lo llamó Cronos. Salióse Diodoro del convite y habiendo emprendido responder por escrito a las dificultades que Estilpón le había puesto, se abatió de ánimo, y acabó su vida. Mi epigrama a él es como se sigue:
¡Oh, tú, Diodoro Cronos!
¿Cuál demonio te indujo
a tanto abatimiento,
que al tártaro tú mismo te arrojaste?
¿Fue por verte vencido, no pudiendo
responder de Estilpón a los enigmas?
Siendo así, con razón te llaman Cronos,
pues quitando C y R quedas Onos.
(Onos significa asno)
2. De la escuela de Euclides salieron también Ictías, hijo de Metalo, varón noble, de quien Diógenes Cínico compuso un diálogo; Clinómaco Turio, que escribió de las Enunciaciones, Categorías, y cosas semejantes; y Estilpón megarense, filósofo celebérrimo, de quien vamos a tratar.
______________________________________________________
Vidas de los más illustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.107. (Traducció de José Ortiz i Sainz, caps de el s. XVIII).