Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Anaxímenes»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Apolodoro" a "Apolodor") |
m (Text de reemplaçament - "milesios" a "milesis") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
ANAXÍMENES A PITÀGORES | ANAXÍMENES A PITÀGORES | ||
| − | 2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astrólogo, segons diuen els | + | 2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astrólogo, segons diuen els milesis. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l'exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria home tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant va trobar el ''principi de les coses».'' |
Va escriure també una altra carta: | Va escriure també una altra carta: | ||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
ANAXÍMENES A PITÀGORES | ANAXÍMENES A PITÀGORES | ||
| − | 3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als | + | 3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als milesis mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonis sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s'efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d'un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets estimat dels crotoniatas i altres italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília». |
{{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,'' Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).|Títol=Vides dels més il·lustres filòsofs grecs,|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:40, 9 març 2015
1. Anaxímenes Milesi, fill d'Eurístrat, va ser deixeble d'Anaximandre. Alguns diuen que ho va ser també de Parmènides. Va dir que «el principi de les coses és l'aire i l'infinit». I que «els astres no es mouen sobre la Terra, sinó a la seva rededor». Va escriure en dialecte jònic, i en un estil senzill i sense superfluidades. Apolodor diu que va néixer a l'Olimpíada LXIII, i va morir proper al temps en què Sardes va ser presa. Va haver-hi altres dos Anaxímenes naturals de Lámpsaco: l'un, orador, i l'altre, historiador, fill d'una germana de l'orador, que va escriure els fets d'Alexandre. El filòsof va escriure aquesta carta:
ANAXÍMENES A PITÀGORES
2. «Tales en la seva vellesa va partir amb poca felicitat. Sortint com solia al vestíbul de la seva casa per la matinada, acompanyat d'una criada, a fi d'observar els astres, no acordant-se de l'estat del terreny, mentre mirava els cels atentament, es va precipitar en un clot. Aquesta fi va tenir aquest astrólogo, segons diuen els milesis. Nosaltres, els nostres fills i els concurrents a l'exedra per conrear la literatura, tindrem sempre en memòria home tan gran, i seguirem la seva doctrina, no dubtant va trobar el principi de les coses».
Va escriure també una altra carta:
ANAXÍMENES A PITÀGORES
3. «Em va semblar molt bé que partissis de Samos a Crotona per viure tranquil, doncs els fills d'Eaco i uns altres obren molt mal, i als milesis mai els falten tirans. No menys ens és temible el rei de Pèrsia, si no volem ser els seus tributaris; bé que sembla que els jonis sortiran a campanya amb els perses, per la llibertat comuna. Si s'efectua la guerra, no em queda esperança de salvar-me. Perquè com podrà Anaxímenes estar en observació dels cels, si està tement d'un moment a un altre la mort o la captivitat? Tu ets estimat dels crotoniatas i altres italians, sense que et faltin també aficionats a Sicília».
| Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.68-69. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII). |