Diferència entre revisions de la pàgina «Hiparc de Nicea»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Bitinia" a "Bitínia") |
m (Text de reemplaçament - "equinoccios" a "equinoccis") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>(en grec [[Grec::Ἴππαρχος]])</small> | <small>(en grec [[Grec::Ἴππαρχος]])</small> | ||
| − | Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 a. de C.. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els de els astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels | + | Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 a. de C.. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els de els astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per [[Autor:Ptolomeu, Claudio|Claudio Ptolomeu]], que el seu ''Almagest'' va constituir la base del [[cosmologia|modelo geocèntric del món]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hiparco.gif | |Imatge=hiparco.gif | ||
Revisió del 19:40, 9 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Hiparco de Nicea» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hiparc de Nicea». (en grec Ἴππαρχος)
Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 a. de C.. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els de els astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per Claudio Ptolomeu, que el seu Almagest va constituir la base del modelo geocèntric del món.