Entimema

(del grec ἐνθὐμημα, enthýmema, de εν en-, en i θυμός, thymos, ànim: el que està en l'ànim o en el pensament)

En Aristòtil, sil·logisme les premisses del qual són només probables (veure cita més a baix). Posteriorment, sil·logisme incomplet, amb una premissa o amb la conclusió sobreenteses. Es distingeixen entimemes de primer ordre (sense premissa major explícita), de segon ordre (sense premissa menor explícita) i de tercer ordre (sense conclusió explícita)

Veure exemple ↓

Diu Dostoievski, en Crim i càstig:

«Mentir és l'únic privilegi de l'home enfront de les institucions. Qui menteix arriba a la veritat! Per això sóc home, perquè esmento. No s'ha arribat a cap veritat sense haver mentit abans unes catorze vegades, i qui sàpigues si cent catorze, i això és honroso a la seva manera. Però nosaltres ni tan sols sabem mentir per inspiració pròpia!

(Tercera part, I; Orbis, Barcelona, 1982, p,219).

a)Entimema de primer ordre (sense premissa major explícita):

(Només un home és capaç de mentir)

Esmento

_______________________________

Per això sóc home:b) Entimema de segon ordre (sense premissa menor explícita)

Només un home és capaç de mentir

(jo esmento)

_______________________________

Per això sóc home:c) Entimema de tercer ordre:

Només un home és capaç de mentir

I jo esmento

____________________________

(Per això sóc home)

Un entimema és un sil·logisme que prové de probabilitats

____________________________

Aristòtil, Analítica primera, II, 70a (Aguilar Madrid 1973, 2ª ed., p. 348)