Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: l'essència o naturalesa de les coses»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " la hi " a " se la ") |
m (Text de reemplaçament - "se la ha" a "se l'ha") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
l'essència o naturalesa de les coses | l'essència o naturalesa de les coses | ||
| − | Quan imagino un triangle, àdhuc no existint per ventura una tal figura en cap lloc, fora del meu pensament, i tot i que mai se | + | Quan imagino un triangle, àdhuc no existint per ventura una tal figura en cap lloc, fora del meu pensament, i tot i que mai se l'hagi hagut, no deixa per això d'haver-hi certa naturalesa, o forma, o essència d'aquesta figura, la qual és immutable i eterna, no ha estat inventada per mi i no depèn de cap manera del meu esperit; i això és palès perquè poden demostrar-se diverses propietats d'aquest triangle -a saber, que els seus tres angles valen dos rectes, que l'angle major s'oposa al costat major, i altres semblants-, les propietats de les quals, vulgui-ho o no, haig de reconèixer ara que estan claríssima i evidentíssimament en ell. |
{{Ref|Ref=''Meditacions metafísiques amb objeccions i respostes'', Meditació V (Alfaguara, Madrid 1977, p. 54).|Títol=Meditacions metafísiques amb objeccions i respostes|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Meditacions metafísiques amb objeccions i respostes'', Meditació V (Alfaguara, Madrid 1977, p. 54).|Títol=Meditacions metafísiques amb objeccions i respostes|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:30, 8 març 2015
l'essència o naturalesa de les coses
Quan imagino un triangle, àdhuc no existint per ventura una tal figura en cap lloc, fora del meu pensament, i tot i que mai se l'hagi hagut, no deixa per això d'haver-hi certa naturalesa, o forma, o essència d'aquesta figura, la qual és immutable i eterna, no ha estat inventada per mi i no depèn de cap manera del meu esperit; i això és palès perquè poden demostrar-se diverses propietats d'aquest triangle -a saber, que els seus tres angles valen dos rectes, que l'angle major s'oposa al costat major, i altres semblants-, les propietats de les quals, vulgui-ho o no, haig de reconèixer ara que estan claríssima i evidentíssimament en ell.
| Meditacions metafísiques amb objeccions i respostes, Meditació V (Alfaguara, Madrid 1977, p. 54). |