Diferència entre revisions de la pàgina «Marx: Feuerbach com a crític de Hegel»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Marx: Feuerbach com a crític d'Hegel a Recurs:Marx: Feuerbach com a crític de Hegel) |
m (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: Feuerbach com a crític | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: Feuerbach com a crític de Hegel|Idioma=Español}} |
[...] Feuerbach és l'únic que pren una actitud ''seriosa, crítica, ''enfront de la dialèctica hegeliana i és l'únic que ha fet descobriments veritables en aquest terreny. En general és el veritable vencedor de la vella filosofia. La importància de la seva aportació i la senzillesa amb que Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari. | [...] Feuerbach és l'únic que pren una actitud ''seriosa, crítica, ''enfront de la dialèctica hegeliana i és l'únic que ha fet descobriments veritables en aquest terreny. En general és el veritable vencedor de la vella filosofia. La importància de la seva aportació i la senzillesa amb que Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari. | ||
Revisió del 18:30, 6 març 2015
[...] Feuerbach és l'únic que pren una actitud seriosa, crítica, enfront de la dialèctica hegeliana i és l'únic que ha fet descobriments veritables en aquest terreny. En general és el veritable vencedor de la vella filosofia. La importància de la seva aportació i la senzillesa amb que Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari.
La gran gesta de Feuerbach consisteix en:
1) Haver provat que la filosofia no és més que la religió convertida en pensament i desenvolupada discursivament i que, per tant, ha de condemnar-se tant com aquella, ja que no representa sinó una altra forma, una altra manera d'existència de l'alienació de l'home.
2) Haver fundat el veritable materialisme i la ciència real en fer de la relació social «de l'home a l'home» el principi bàsic de la seva teoria.
3) Haver contraposat a la negació de la negació, que pretén ser el positiu absolut, el positiu autònom i fundat positivament en si mateix.
Manuscrits d'economia i filosofia, en F. Canals, Textos dels grans filòsofs: edat contemporània, Herder, Barcelona 1990, p.22. |