Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Marx: Feuerbach com a crític de Hegel»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel")
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: Feuerbach com a crític d'Hegel|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: Feuerbach com a crític de Hegel|Idioma=Español}}
 
[...] Feuerbach és l'únic que pren una actitud ''seriosa, crítica, ''enfront de la dialèctica hegeliana i és l'únic que ha fet descobriments veritables en aquest terreny. En general és el veritable vencedor de la vella filosofia. La importància de la seva aportació i la senzillesa amb que Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari.
 
[...] Feuerbach és l'únic que pren una actitud ''seriosa, crítica, ''enfront de la dialèctica hegeliana i és l'únic que ha fet descobriments veritables en aquest terreny. En general és el veritable vencedor de la vella filosofia. La importància de la seva aportació i la senzillesa amb que Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari.
  

Revisió del 18:30, 6 març 2015

[...] Feuerbach és l'únic que pren una actitud seriosa, crítica, enfront de la dialèctica hegeliana i és l'únic que ha fet descobriments veritables en aquest terreny. En general és el veritable vencedor de la vella filosofia. La importància de la seva aportació i la senzillesa amb que Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari.

La gran gesta de Feuerbach consisteix en:

1) Haver provat que la filosofia no és més que la religió convertida en pensament i desenvolupada discursivament i que, per tant, ha de condemnar-se tant com aquella, ja que no representa sinó una altra forma, una altra manera d'existència de l'alienació de l'home.

2) Haver fundat el veritable materialisme i la ciència real en fer de la relació social «de l'home a l'home» el principi bàsic de la seva teoria.

3) Haver contraposat a la negació de la negació, que pretén ser el positiu absolut, el positiu autònom i fundat positivament en si mateix.

Manuscrits d'economia i filosofia, en F. Canals, Textos dels grans filòsofs: edat contemporània, Herder, Barcelona 1990, p.22.