Diferència entre revisions de la pàgina «Terme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "filosofia de el" a "filosofia del") |
m (bot: - «Sa»és anàloga dita de + «sa» és anàleg dit de) |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
terme ''equívoc'' és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (ex.:«Esmeralda» és equívoca dita d'una gemma i de la gitana protagonista de La nostra Senyora de París, de Víctor Hugo.), | terme ''equívoc'' és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (ex.:«Esmeralda» és equívoca dita d'una gemma i de la gitana protagonista de La nostra Senyora de París, de Víctor Hugo.), | ||
| − | i terme ''anàleg'' és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment diferent (ex.: | + | i terme ''anàleg'' és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment diferent (ex.: «sa» és anàleg dit de l'animal, el remei, l'aspecte i el clima.). |
Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre ''singular'' i ''universal''. Un terme ''singular'' esmenta un [[individu|individu]] o un objecte, i un terme ''universal'' esmenta una [[classe (lògica)|classe]] d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també ''contraris'' o ''contradictoris''. Dos termes són [[contraris|contraris]] si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bé» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni l'un ni l'altre. En canvi, dos termes són [[contradictoris|contradictoris]] quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament un o un altre, perquè els dos termes abasten tot el camp al fet que s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «veritable» i «fals» són termes contradictoris. | Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre ''singular'' i ''universal''. Un terme ''singular'' esmenta un [[individu|individu]] o un objecte, i un terme ''universal'' esmenta una [[classe (lògica)|classe]] d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també ''contraris'' o ''contradictoris''. Dos termes són [[contraris|contraris]] si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bé» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni l'un ni l'altre. En canvi, dos termes són [[contradictoris|contradictoris]] quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament un o un altre, perquè els dos termes abasten tot el camp al fet que s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «veritable» i «fals» són termes contradictoris. | ||
Revisió del 21:34, 31 ago 2017
Genèricament equival a vocable, paraula. En filosofia del llenguatge, és l'expressió lingüística d'un concepte. En lògica de predicats, són els elements categoremàtics d'un enunciat; reben el nom de subjecte i predicat. En esquema, en «S és P», «S» és el subjecte i «P» el predicat. Així, en «no tots els gats cacen ratolins» és terme subjecte l'expressió lingüística «els gats», mentre que «cacen ratolins» o el seu equivalent «animals que cacen ratolins» és el terme predicat.
Una classificació tradicional divideix als termes en unívocs, equívocs i anàlegs. Terme unívoc és aquell que s'entén sempre sota la mateixa definicióo mateix significat (ex.: «Home» és unívoca dita de Joan, Pere i Maria.);
terme equívoc és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (ex.:«Esmeralda» és equívoca dita d'una gemma i de la gitana protagonista de La nostra Senyora de París, de Víctor Hugo.),
i terme anàleg és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment diferent (ex.: «sa» és anàleg dit de l'animal, el remei, l'aspecte i el clima.).
Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre singular i universal. Un terme singular esmenta un individu o un objecte, i un terme universal esmenta una classe d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també contraris o contradictoris. Dos termes són contraris si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bé» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni l'un ni l'altre. En canvi, dos termes són contradictoris quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament un o un altre, perquè els dos termes abasten tot el camp al fet que s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «veritable» i «fals» són termes contradictoris.
Distinció important en filosofia de la ciència és la de teòric/observacional, i primitiu/derivat.
Veure analogia.