Diferència entre revisions de la pàgina «Dianoètic»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "Nicòmac") |
m (Text de reemplaçament - "diánoia" a "diànoia") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[Image:ARISTOT1.gif|thumb|120px|Aristòtil]] | [[Image:ARISTOT1.gif|thumb|120px|Aristòtil]] | ||
| − | El terme grec [[Grec::διανοητιϰός]], derivat de [[Grec::διάνοια]] ('' | + | El terme grec [[Grec::διανοητιϰός]], derivat de [[Grec::διάνοια]] (''diànoia'' o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per referir-se a aquelles virtuts (les ''virtuts dianoètiques'') que, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'[[ànima|ànima]] (''Ètica a Nicòmac,'' 1139 b). |
Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (''tekhné''), ciència (''epistéme''), prudència (''phrónesis''), saviesa (''sophía'') i enteniment (''nous''). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (''Ètica a Nicòmac,'' 1102 b). | Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (''tekhné''), ciència (''epistéme''), prudència (''phrónesis''), saviesa (''sophía'') i enteniment (''nous''). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (''Ètica a Nicòmac,'' 1102 b). | ||
Revisió del 19:20, 21 març 2015
El terme grec διανοητιϰός, derivat de διάνοια (diànoia o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per referir-se a aquelles virtuts (les virtuts dianoètiques) que, segons Aristòtil, es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'ànima (Ètica a Nicòmac, 1139 b).
Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (tekhné), ciència (epistéme), prudència (phrónesis), saviesa (sophía) i enteniment (nous). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (Ètica a Nicòmac, 1102 b).
Veure just mitjà.