Diferència entre revisions de la pàgina «Empiriocriticisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "consciencia" a "consciència") |
m (bot: - l' [[experiència|experi + l'[[experiència|experi) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[File:avenari2.gif|thumb|R. Avenarius]] | [[File:avenari2.gif|thumb|R. Avenarius]] | ||
[[File:mach2.gif|thumb|I. Mach]] | [[File:mach2.gif|thumb|I. Mach]] | ||
| − | Teoria del coneixement, patrocinada per [[Autor:Avenarius, Richard|Richard Avenarius]] (1843-1896) i [[Autor:Mach, Ernst|Enrst Mach]] (1838-1916), de manera independent, que propugna com a punt de partida un [[empirisme|empirisme]] radical, basat en una anàlisi de l' [[experiència|experiència]] com a sensació pura i com fet purament biològic, en la constitució del qual no ha de contribuir per res cap concepte [[apriorisme|apriorístic]]. D'aquestes experiències pures (colors, sons, espais, temps, pressions, etc.) i de les soles descripcions de les [[sensació|sensacions]] i de les coses considerades com a complexos permanents de sensacions, sorgeix el «concepte natural de món». La ciència no és més que la reflexió sobre aquesta experiència pura que es manifesta a la [[consciència|consciència]] a través de la sensació. D'aquest [[món|món]] natural desapareix la idea de [[causa|causa]], o relació causal, que se substitueix per la de [[funció|funció]], o relació matemàtica, així com la de [[substància|substància]] i fins a la de [[matèria|matèria]]; desapareix així mateix tota distinció entre el físic i el [[psiquisme|psíquic]], entre [[fenomen|fenomen]] o aparença i cosa en si o [[real|realitat]]. [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|Lenin]], davant la difusió que aquestes teories aconseguien a Alemanya i Rússia, va escriure en contra seva ''Materialisme i empiriocriticisme: notes crítiques sobre una filosofia reaccionària'' (1909). | + | Teoria del coneixement, patrocinada per [[Autor:Avenarius, Richard|Richard Avenarius]] (1843-1896) i [[Autor:Mach, Ernst|Enrst Mach]] (1838-1916), de manera independent, que propugna com a punt de partida un [[empirisme|empirisme]] radical, basat en una anàlisi de l'[[experiència|experiència]] com a sensació pura i com fet purament biològic, en la constitució del qual no ha de contribuir per res cap concepte [[apriorisme|apriorístic]]. D'aquestes experiències pures (colors, sons, espais, temps, pressions, etc.) i de les soles descripcions de les [[sensació|sensacions]] i de les coses considerades com a complexos permanents de sensacions, sorgeix el «concepte natural de món». La ciència no és més que la reflexió sobre aquesta experiència pura que es manifesta a la [[consciència|consciència]] a través de la sensació. D'aquest [[món|món]] natural desapareix la idea de [[causa|causa]], o relació causal, que se substitueix per la de [[funció|funció]], o relació matemàtica, així com la de [[substància|substància]] i fins a la de [[matèria|matèria]]; desapareix així mateix tota distinció entre el físic i el [[psiquisme|psíquic]], entre [[fenomen|fenomen]] o aparença i cosa en si o [[real|realitat]]. [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|Lenin]], davant la difusió que aquestes teories aconseguien a Alemanya i Rússia, va escriure en contra seva ''Materialisme i empiriocriticisme: notes crítiques sobre una filosofia reaccionària'' (1909). |
L'empiriocriticisme va influir sobre el [[convencionalisme|convencionalisme]] i, d'una manera particular, sobre el [[neopositivisme|neopositivisme]] del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]]. | L'empiriocriticisme va influir sobre el [[convencionalisme|convencionalisme]] i, d'una manera particular, sobre el [[neopositivisme|neopositivisme]] del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]]. | ||
Revisió de 18:49, 10 ago 2017
Teoria del coneixement, patrocinada per Richard Avenarius (1843-1896) i Enrst Mach (1838-1916), de manera independent, que propugna com a punt de partida un empirisme radical, basat en una anàlisi de l'experiència com a sensació pura i com fet purament biològic, en la constitució del qual no ha de contribuir per res cap concepte apriorístic. D'aquestes experiències pures (colors, sons, espais, temps, pressions, etc.) i de les soles descripcions de les sensacions i de les coses considerades com a complexos permanents de sensacions, sorgeix el «concepte natural de món». La ciència no és més que la reflexió sobre aquesta experiència pura que es manifesta a la consciència a través de la sensació. D'aquest món natural desapareix la idea de causa, o relació causal, que se substitueix per la de funció, o relació matemàtica, així com la de substància i fins a la de matèria; desapareix així mateix tota distinció entre el físic i el psíquic, entre fenomen o aparença i cosa en si o realitat. Lenin, davant la difusió que aquestes teories aconseguien a Alemanya i Rússia, va escriure en contra seva Materialisme i empiriocriticisme: notes crítiques sobre una filosofia reaccionària (1909).
L'empiriocriticisme va influir sobre el convencionalisme i, d'una manera particular, sobre el neopositivisme del Cercle de Viena.