Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: la ment no és una substància»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Hume: la m...».) |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
Descartes mantenia que el pensament era l'essència de la ment; no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. La qual cosa sembla ser absolutament inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular. I, per tant, han de ser nostres diverses percepcions particulars les que componguin la ment. Dic que ''componguin ''la ment, no que ''pertanyen ''a ella. La ment no és una substància, en la qual inhieran les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció ''cartesiana ''que el pensament o la percepció en general és l'essència de la ment. No tenim idea alguna de substància de cap gènere, ja que només tenim idees del que es deriva d'alguna impressió, sigui material o espiritual. No coneixem res sinó qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la nostra idea de cos, un préssec, per exemple, és només la idea d'un particular sabor, color, figura, grandària, consistència, etc. Així, la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars, sense la noció de cosa alguna a la qual anomenem substància, sigui simple o composta. | Descartes mantenia que el pensament era l'essència de la ment; no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. La qual cosa sembla ser absolutament inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular. I, per tant, han de ser nostres diverses percepcions particulars les que componguin la ment. Dic que ''componguin ''la ment, no que ''pertanyen ''a ella. La ment no és una substància, en la qual inhieran les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció ''cartesiana ''que el pensament o la percepció en general és l'essència de la ment. No tenim idea alguna de substància de cap gènere, ja que només tenim idees del que es deriva d'alguna impressió, sigui material o espiritual. No coneixem res sinó qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la nostra idea de cos, un préssec, per exemple, és només la idea d'un particular sabor, color, figura, grandària, consistència, etc. Així, la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars, sense la noció de cosa alguna a la qual anomenem substància, sigui simple o composta. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Compendio | + | {{Ref|Ref=''Compendio de un tratado de la naturaleza humana'' (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 25).|Títol=Compendio de un tratado de la naturaleza humana|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 22:32, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Descartes mantenia que el pensament era l'essència de la ment; no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. La qual cosa sembla ser absolutament inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular. I, per tant, han de ser nostres diverses percepcions particulars les que componguin la ment. Dic que componguin la ment, no que pertanyen a ella. La ment no és una substància, en la qual inhieran les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció cartesiana que el pensament o la percepció en general és l'essència de la ment. No tenim idea alguna de substància de cap gènere, ja que només tenim idees del que es deriva d'alguna impressió, sigui material o espiritual. No coneixem res sinó qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la nostra idea de cos, un préssec, per exemple, és només la idea d'un particular sabor, color, figura, grandària, consistència, etc. Així, la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars, sense la noció de cosa alguna a la qual anomenem substància, sigui simple o composta.
| Compendio de un tratado de la naturaleza humana (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 25). |
Original en castellà
Descartes mantenía que el pensamiento era la esencia de la mente; no este o aquel pensamiento, sino el pensamiento en general. Lo cual parece ser absolutamente ininteligible, puesto que todo aquello que existe es particular. Y, por lo tanto, han de ser nuestras diversas percepciones particulares las que compongan la mente. Digo que compongan la mente, no que pertenecen a ella. La mente no es una sustancia, en la que inhieran las percepciones. Esta noción es tan ininteligible como la noción cartesiana de que el pensamiento o la percepción en general es la esencia de la mente. No tenemos idea alguna de sustancia de ningún género, puesto que sólo tenemos ideas de lo que se deriva de alguna impresión, sea material o espiritual. No conocemos nada sino cualidades y percepciones particulares. En lo que se refiere a nuestra idea de cuerpo, un melocotón, por ejemplo, es sólo la idea de un particular sabor, color, figura, tamaño, consistencia, etc. Así, nuestra idea de mente es sólo la idea de percepciones particulares, sin la noción de cosa alguna a la que llamamos sustancia, sea simple o compuesta.