Recurs:Leibniz: origen del coneixement

origen del coneixement

Tenim en nosaltres totes les idees, i de la reminiscència de Plató.[...] Doncs la nostra ànima expressa a Déu i l'univers i totes les essències d'igual manera que totes les existències. Això està d'acord amb els meus principis, doncs naturalment res ens entra en l'esperit de fora, i és un mal costum que tenim el pensar com si la nostra ànima rebés algunes espècies missatgeres, i com si tingués portes i finestres. Tenim en l'esperit totes aquestes formes, i fins i tot des de sempre, perquè l'esperit expressa sempre tots els seus pensaments futurs, i pensa ja confusament en tot el que pensarà alguna vegada distintament. I no se'ns podria ensenyar res la idea del qual no tinguem ja en la ment, doncs aquesta idea és com la matèria que es forma aquest pensament. Això és el que Plató va considerar d'una manera excel·lent quan va exposar la seva reminiscència, que té molta solidesa, amb la condició que se la entengui bé.

Discurs de metafísica, 26 (Aliança, Madrid 1981, p. 89-90).

---

Original en castellà

origen del conocimiento

Tenemos en nosotros todas las ideas, y de la reminiscencia de Platón.[...] Pues nuestra alma expresa a Dios y el universo y todas las esencias de igual modo que todas las existencias. Esto está de acuerdo con mis principios, pues naturalmente nada nos entra en el espíritu de fuera, y es una mala costumbre que tenemos el pensar como si nuestra alma recibiera algunas especies mensajeras, y como si tuviese puertas y ventanas. Tenemos en el espíritu todas esas formas, e incluso desde siempre, porque el espíritu expresa siempre todos sus pensamientos futuros, y piensa ya confusamente en todo lo que pensará alguna vez distintamente. Y no se nos podría enseñar nada cuya idea no tengamos ya en la mente, pues esa idea es como la materia de que se forma ese pensamiento. Esto es lo que Platón consideró de un modo excelente cuando expuso su reminiscencia, que tiene mucha solidez, con tal que se la entienda bien.