Diferència entre revisions de la pàgina «E. Nagel 2»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=I. Nagel 2|Idioma=Español}} Per què succeeix que en la progenie de pèsols híbrids obtinguts creuant proge...».) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Per què succeeix que en la progenie de pèsols híbrids obtinguts creuant progenitors rodons i arrugats aproximadament 3/4 dels pèsols són sempre rodons i 1/4 arrugats?[...] Òbviament, el fet [...] és una regularitat estadística, no una invariable associació d'atributs i està formulada com la freqüència relativa d'una característica determinada en certa població d'elements. | Per què succeeix que en la progenie de pèsols híbrids obtinguts creuant progenitors rodons i arrugats aproximadament 3/4 dels pèsols són sempre rodons i 1/4 arrugats?[...] Òbviament, el fet [...] és una regularitat estadística, no una invariable associació d'atributs i està formulada com la freqüència relativa d'una característica determinada en certa població d'elements. | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=E. Nagel,''La estructura de la ciencia'', Paidós, Buenos Aires-Barcelona 1981, p. 29.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:55, 31 ago 2015
Per què succeeix que en la progenie de pèsols híbrids obtinguts creuant progenitors rodons i arrugats aproximadament 3/4 dels pèsols són sempre rodons i 1/4 arrugats?[...] Òbviament, el fet [...] és una regularitat estadística, no una invariable associació d'atributs i està formulada com la freqüència relativa d'una característica determinada en certa població d'elements.
| E. Nagel,La estructura de la ciencia, Paidós, Buenos Aires-Barcelona 1981, p. 29. |
Original en castellà
¿Por qué sucede que en la progenie de guisantes híbridos obtenidos cruzando progenitores redondos y arrugados aproximadamente 3/4 de los guisantes son siempre redondos y 1/4 arrugados?[...] Obviamente, el hecho [...] es una regularidad estadística, no una invariable asociación de atributos y está formulada como la frecuencia relativa de una característica determinada en cierta población de elementos.